sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Catalunya sota les bombes durant la guerra civil

Els bombardejos a Barcelona

L'aviació italiana va ser l'encarregada de carregar contra la capital catalana. Els atacs més cruents van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938

Sílvia Marimon

Bombardeig Barcelona
Una bomba cau sobre Barcelona l'any 1938
Centre d'interpretació de l'aviació republicana i la guerra aèria

El comunicat de guerra republicà del dos de novembre assegurava: “nou trimotors procedents de la capital aragonesa (sic) han deixat caure sobre els edificis civils totes les bombes de què eren portadors. Entre els edificis enrunats hi ha una escola d’educació primària. D’entre les seves runes, ja s’han retirat cinquanta cadàvers de nens. El nombre total de morts, fins ara, és de cent vint, i és molt més nombrós el de ferits. Els aviadors, que no en tingueren prou de bombardejar, van metrallar la gent que hi havia al carrer”. Els Savoia SM-79, que no havien sortit de Saragossa, sinó de Sòria, tal com es demostra en el document italià de la dreta, van deixar una població atemorida que no acabava de creure’s el que havia passat. Però encara no s’havia acabat. El 27 de març de 1938 el bombardeig començà a les cinc de la tarda i durà dues hores. Els dies 29, 30 i 31 de març, i 1 i 2 d’abril l’aviació va tornar a bombardejar Lleida, com a mínim, un cop al dia. Aquesta vegada ni tan sols hi va haver temps de registrar els morts. Molts romandrien durant dies sota les runes. El mateix Ajuntament feixista, al ple del 15 de març de 1939, reconeixia: “el número de casas y edificios completamente derrumbados pasan de 110 y las que necesitan reparación por derrumbamientos parciales suman una cifra que excede el 85% y se acerca al 90%, siendo urgentísimo acudir al remedio de los grandes daños que la guerra ha causado a nuestra ciudad.”

L'aviació italiana bombardeja Barcelona
Al punt de mira de Franco hi havia també Barcelona. En aquest cas, els bombardejos foren realitzats per l’aviació italiana, que tenia la seva base a Mallorca. Era un avantatge: l’illa estava a mitja hora i era impossible detectar i abatre els avions que es desplaçaven sobre el mar. Era com tenir un portaavions ancorat davant la ciutat. Els primers obusos foren disparats des del creuer italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937. La població quedà consternada, un llarg seguici silenciós acompanyà els 18 morts que deixà aquest primer bombardeig. Poc després, les ambulàncies, els crits i les víctimes acabarien formant part de la rutina. Un dels barris més castigats fou el de la Barceloneta. El port fou totalment destruït.

La intensitat i l’eficàcia dels bombardejos anà augmentant. Al finals de 1937 la població ja estava avesada a veure els moderns artefactes de Mussolini. Els italians tenien avions que volaven a 475 quilòmetres per hora i podien portar 1.250 quilos de bombes. Al gener la capital catalana va patir bombardejos els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i moriren 600 persones. El del dia 19 fou espantós. Primer ingressaren al dipòsit del Clínic 147 morts, acabats els treballs de desenrunament, la xifra augmentà a 170. El dia 30 fou encara més terrible. Hi hagué tres ràtzies entre les nou i les dotze del migdia, que deixaren uns 200 morts. Les bombes van caure pels voltants del Palau de la Generalitat, la catedral i l’església de Sant Felip Neri, que era utilitzada com a refugi antiaeri. Moriren molts nens que es creien protegits a la sagristia.

Els bombardejos més cruents, els dels 16, 17 i 18 de març de 1938
El malson encara no havia acabat. Els bombardejos més importants es dugueren a terme els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. L’ordre de bombardejar el centre de Barcelona sembla que la va donar Mussolini en persona. El 16 de març de 1938 a la nit el general Velardi, cap de l’aviació legionària –aviació militar italiana– a les Balears, va rebre un telegrama urgent des de Roma: “Iniciar des d’aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps”. Fou la primera vegada que s’utilitzà un nou mètode: el de no concentrar els bombardejos, sinó de diversificar en el temps i l’espai, així augmentava la sensació de pànic i indefensió. L’objectiu era minar la moral dels republicans mentre els nacionals avançaven per Aragó. El mateix Mussolini va comentar dies després que estava molt content que els italians estiguessin aterrint el món amb la seva agressivitat, en lloc d’encantar-lo amb la guitarra.

Entre el 16 i el 18 de març, els sistemes d’alarma van quedar inoperants. El desconcert era absolut, les sirenes sonaven tan sovint, que ja no se sabia si avisaven de l’inici o del final del bombardeig. Habitatges, cinemes, mercats , hotels... res no s’escapava de les bombes. Un dels moments més esfereïdors fou el del dia 17, a tres quarts de dues de la tarda. Una bomba esclatà a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Balmes i va impactar sobre un camió militar carregat d’explosius que estava aturat en un control. La deflagració generà una columna de fum d’uns 250 metres d’alçada. Al camió hi van morir 23 soldats i perderen la vida nombrosos vianants.

L’ambaixador nord americà Claude Bowers relatà que “les bombes eren llançades deliberadament al centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant, descansant als seus llits. Quan acabaren aquests atacs, 900 homes, dones i nens estaven destrossats i convertits en cadàvers, i en molts casos havien volat a bocins, en altres els havia buidat les entranyes”. Segons la premsa, fins al 31 d’octubre de 1938 havien mort a Catalunya 4.018 persones i 6.174 havien resultat ferides. Més de la meitat de les víctimes mortals eren de la capital catalana, en concret 2.500.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 65
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Ja pots votar els plats amb IGP o DOP del país que més t'agraden!
Fem un viatge amb sis parades per la història d'aquest joc
Els tallers es fan cada diumenge al matí i se centren en l'antic Egipte, Grècia, l'arqueologia i la cultura visigoda
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació