sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Els humans provenim de quatre espècies que es van apariar entre si

L’ADN d’un neandertal ha revelat que aquest grup va cohabitar amb els sapiens moderns, els denisovans i una quarta població que encara no ha estat descoberta

Carla Galisteo Dimarts, 24 de desembre de 2013

Homo Sapiens
'Homo sapiens'

Els resultats de l’estudi d’un dit del peu d’una dona neandertal trobada el 2010 a la cova de Denisova, a Sibèria, han revolucionat l’evolució humana dels últims 70.000 anys. La seqüència més completa extreta fins avui de l’ADN de la dona, que va viure fa 50.000 anys, ha revelat una llarga trajectòria de mestissatge entre almenys quatre espècies humanes que vivien a Euràsia durant el Plistocè tardà.

Els quatre tipus dels primers humans que habitaven Europa i Àsia eren l’‘Homo sapiens’, els neandertals, l’homínid de Denisova i una quarta població encara per determinar. Les anàlisis d’ADN, realitzades per un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, han conclòs que aquestes espècies no només van habitar els mateixos llocs, sinó que fins i tot van tenir descendència comuna.

Una investigació anterior realitzada a l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig, a Alemanya, ja va provar que l’‘Homo sapiens’ i els neandertals van hibridar durant els milers d’anys de coexistència. El nou estudi ha posat de manifest que no només entre ells, sinó que també es van aparellar amb l’espècie arcaica dels denisovans i encara amb una quarta que habitava Europa i que no ha estat descoberta. Aquest darrer suggeriment prové del fet que en l’anàlisi comparativa els genomes de les tres espècies contenen seqüències que no corresponen a cap dels homínids coneguts.

Per arribar a aquestes conclusions, els científics han comparat la seqüència obtinguda del genoma de la dona neandertal amb la d’un altre neandertal procedent de la regió del Caucas, amb la dels denisovans i amb els genomes de 25 humans moderns. Els resultats genètics han revelat un cert encreuament d’aquestes espècies al llarg del temps. El que encara no és possible saber és durant quant temps van arribar a coexistir, ja que la possible franja temporal abasta des de fa 12.000 anys fins a 126.000.

D’aquesta manera, tot i l’extinció de denisovans i neandertals, aquests van deixar part de la seva herència genètica en els humans moderns. La recerca ha estimat que entre l’1,5 i el 2,1% dels genomes dels humans moderns no africans prové dels neandertals, de la mateixa manera que els denisovans han deixat rastre en algunes poblacions d’Oceania i Àsia.

Els resultats de la recerca han estat publicats a la revista científica ‘Nature’.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació