Pep Cruz, actor

Conegut pels seus personatges contundents damunt l'escenari i dins la petita pantalla, Pep Cruz és un dels actors més reconeguts de l'Olimp interpretatiu català. Va ser el protagonista de la secció 'Jo, SÀPIENS' del número 127 de la revista.

Quan s'ha fet el millor teatre?
Jo sóc amant de la Grècia de Pèricles. Si pogués, aniria a veure algun dels espectacles que es feien aleshores. M'asseuria sobre la pedra de l'amfiteatre i veuria les cinc obres que feien seguides.

Els espectadors de l'època aguantaven fins al final?
Bé, primer començaven pels drames i deixaven les comèdies pel final, perquè la gent no fotés el camp. A part de l'obra, em fixaria en la seva posada en escena, els colors, les màscares, i sobretot en la música... Perquè llavors ja es feien musicals!

Què ha canviat en 2.500 anys?
Llavors el teatre s'entenia com un servei a la societat, i això ho hem anat perdent amb el temps. Avui ens regim per la llei del més fort, ja que uns pocs controlen les riqueses i la majoria en patim les conseqüències. Trobo que ara, més que mai, el teatre ha de deixar els experiments i tornar a treballar pel poble, com a l'antiga Grècia.

Cal una Renaixença del teatre?
Cal reivindicar la història petita, la de persones anònimes que ens ensenyen grans lliçons sense tenir grans noms.
Ara ha estrenat el western Una història catalana... L'anomenem així perquè se situa en zones de frontera, com el Pallars, o fora de la llei, com la Mina.