sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
1939. Els catalans de Franco

L'economia catalana sota sospita

La Caixa va ser una de les primeres institucions que va ser depurada per les autoritats franquistes

Per Jordi Finestres, amb l'assessorament de Josep M. Solé i Sabaté

Seu de la Caixa
La seu històrica de la Caixa

Mai en la història contemporània del nostre país un conflicte bèl·lic va comportar una persecució tan tenaç, premeditada i persistent cap al bàndol derrotat. Com ha escrit l’historiador Josep Benet, “la repressió portada a terme per les autoritats franquistes fou planificada de manera sistemàtica com una necessitat per a la pervivència mateixa del règim dictatorial”.

La derrota de la Catalunya republicana va comportar automàticament l’abolició de les institucions polítiques, partits, associacions, sindicats, publicacions... que s’havien significat amb la democràcia i el catalanisme. D’una banda, es va produir la repressió contra qui s’apartava dels principis ideològics del franquisme mitjançant els mecanismes coactius tradicionals (afusellaments, persecucions, empresonaments, etc.), que els historiadors han anomenat “terror blanc”. Però, d’altra banda, també es va imposar el “terror administratiu”, que va tenir la depuració com a arma més pràctica. SÀPIENS ha furgat en la història de sis institucions clau del país, i us expliquem en aquest reportatge com el primer franquisme les va netejar.

La Caixa. El director general a la presó, depurat pel seu successor
Nascuda l’any 1904 de la mà de Francesc Moragas, la primera entitat d’estalvi de Catalunya i de l’Estat espanyol, amb una clara vocació de justícia social i de servei al país, va ser ocupada el gener del 1939, al cap d’unes hores de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Barcelona.

Entre les obres creades per la Caixa durant el primer terç del segle XX, s’ha de recordar l’Institut de la Dona que Treballa, l’Institut Català per a Cecs, l’Obra Antituberculosa i l’Obra de Biblioteques Socials, entre d’altres; totes aquestes obres eren modèliques a Europa. Segons l’historiador de l’economia catalana Francesc Cabana, “es tractava d’una obra social de primer nivell”.

El 15 de juliol del 1939, un dels personatges clau de la vida econòmica catalana de la postguerra, Albert Casañé i Soler, responsable de la depuració de les caixes catalanes, nomena un comissari polític per a canviar els dirigents de l’entitat. Es tracta d’Enrique Luño Peña, nascut a Villar de los Navarros (Saragossa), que no dubta en donar la baixa a 46 empleats, sancionar-ne 62 més i traspassar l’expedient de Josep Maria Boix i Raspall, director general de la Caixa des del 1936, a la policia. Boix, catalanista convençut, va acabar a la presó condemnat per un consell de guerra a la pena de dotze anys i un dia, commutada per una altra de tres anys.

Diners cap a Madrid
Francesc Cabana defineix Luño Peña, a qui va tenir com a professor a la Universitat de Barcelona, com un “reaccionari feixista” i “un dels homes més nefastos per a l’economia catalana durant el franquisme”. Luño Peña, recorda Cabana, era conegut pels estudiants com a Puño y Pena. De fet, el 1940, ja com a comissari de la Caixa, va nomenar un consell d’administració que el designaria a ell com a director general, mentre que Miquel Mateu i Pla, llavors alcalde de Barcelona, era nomenat president. Durant la seva etapa, la Caixa va ser una “caricatura i una antítesi de la de Moragas”, afirma Cabana. La primera entitat d’estalvis de Catalunya, absolutament castellanitzada, va deixar d’invertir en el país. Són els anys d’inversió de recursos catalans en fons públics de Madrid. I també els anys de l’expropiació dels saldos de persones i d’entitats significades amb el catalanisme.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 7
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació