Els europeus tenien la pell fosca i els ulls blaus fa 7.000 anys

La recuperació del genoma d'un home que va viure al mesolític demostra que encara no s'havia produït la transició a la pell clara

Reproducció de l'individu
Reproducció de l'individu
29 de gener del 2014
Autor
Carla Galisteo
Científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit recuperar el genoma humà més antic de la prehistòria, pertanyent a un home que va viure a Europa fa 7.000 anys. La informació genètica obtinguda ha permès determinar que l'individu, un caçador recol·lector del mesolític, tenia la pell fosca i els ulls blaus.

La informació genètica ha estat extreta de la dent d'un home adult trobat l'any 2006 al jaciment de la Braña-Arintero, a Lleó. Fins ara es desconeixia com eren exactament els pobladors de la zona durant el mesolític, abans que arribés l'agricultura i la ramaderia, però es creia que els ‘Homo sapiens' que havien vingut d'Àfrica per substituir els neandertals haurien desenvolupat la pigmentació clara típica dels europeus actuals molt abans. La gran sorpresa va ser descobrir que fa només 7.000 anys això encara no era així.

A l'arribada del neolític, el descobriment de l'agricultura i la ramaderia va introduir en les poblacions prehistòriques dietes basades en carbohidrats i nous patògens transmesos pels animals domesticats, provocant-los canvis metabòlics i immunològics que es van reflectir en adaptacions genètiques. L'individu estudiat, batejat com La Braña 1, encara va sorprendre més els investigadors en revelar que tot i tenir les versions africanes dels gens que li produïen la foscor de la pell, també posseïa les variants genètiques que produeixen els ulls blaus en els europeus actuals. Aquests resultats proposen que la transició al to de pell més clar encara s'estava produint en el mesolític, mentre que el canvi del color dels ulls seria anterior.

Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista ‘Nature'. Quan el protagonista de l'estudi va ser descobert al jaciment de la Braña-Arintero estava acompanyat d'un altre home, que ha estat batejat com La Braña 2. La intenció dels investigadors és intentar ara recuperar el genoma del segon individu, tot i que s'ha conservat pitjor, per seguir obtenint informació sobre les característiques genètiques dels europeus mesolítics.