sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Vigilant Picasso

Vigilant Picasso

Desvelem l'expedient policial del cèlebre pintor que van elaborar els serveis de contraespionatge francesos

Clàudia Pujol (text), Jordi Guixé (assessorament)

Pablo Picasso
Pablo Picasso

Primavera del 1901. Feia només unes setmanes que Picasso havia arribat a París per participar en una exposició a la galeria d’Ambroise Vollard, quan la policia francesa va començar a encuriosir-se per la seva presència. Allò que inquietava la Prefectura no era que, amb només dinou anys, ja fos considerat un jove prodigi de la pintura o que l’any anterior hagués representat Espanya en l’Exposició Universal de París, sinó que s’allotgés a casa del presumpte anarquista Pere Mañach, que li feia de marxant.

La policia no vigilava els anarquistes per paranoia. Al llarg de l’última dècada, aquests grups havien comès diversos atemptats sagnants a França; fins i tot havien fet esclatar una bomba al Parlament i havien apunyalat el president de la República Sadi Carnot. En aquest context, que fos un presumpte anarquista qui oferís allotjament a Picasso en el número 130 del bulevard de Clichy va ser suficient perquè la policia francesa destinés un dels seus agents a seguir els moviments del pintor per esbrinar si compartia les idees de Mañach i de la colònia d’artistes catalans i espanyols, establerts aleshores a Montmartre.

Dels Quatre Gats a Montmartre
Picasso ja coneixia alguns membres de la colònia de l’època en què freqüentava el grup d’Els Quatre Gats. Havia estat precisament en la mítica cerveseria barcelonina, insígnia de la bohèmia modernista, que havia entrat en contacte amb el pensament anarquista. La misèria d’alguns barris de Barcelona i el degoteig de soldats, ferits o malalts, que tornaven de la calamitosa guerra de Cuba havien contribuït a crear un clima de violència social que Picasso reflectiria en dibuixos com El presoner o El míting anarquista. Sembla que, influït pel seu amic Carles Casagemes, més polititzat que no pas ell, Picasso hauria signat el Manifest de la colònia d’artistes espanyols de París per a l’alliberament dels anarquistes empresonats per estar en contra de la guerra de Cuba.

L’informe policial del 18 de juny del 1901, però, no parla d’aquests antecedents, sinó del dia a dia al bulevard de Clichy, de les “sortides irregulars” del pintor, que “a vegades no dorm a casa”, que “rep visites d’individus desconeguts” i “revistes de capçaleres desconegudes” o del contingut “rebel” d’algunes de les seves pintures, com “el quadre que representa uns soldats estrangers pegant un captaire” o “el d’unes mares que demanen caritat a uns burgesos i aquests les rebutgen”. Tot i que l’agent encarregat de vigilar els seus passos admetia que mai no se l’havia vist assistir a reunions anarquistes i que el porter de l’immoble no li havia sentit expressar idees subversives, l’informe acabava sentenciant que Picasso compartia les idees de Mañach i que se l’havia de considerar un “anarquista”.

Aquest primer informe de la Prefectura seria molt significatiu perquè comportaria que el pintor continués essent objecte de vigilància; una vigilància intermitent i no gaire escrupolosa —moltes anades i vingudes del 1902 al 1904 entre París i Barcelona no estan anotades—, però vigilància al cap i a la fi.

Blau, rosa, primitiu... Cubista!
Aliè al que es decidia a les oficines de la Prefectura, Picasso vivia a París una època d’una gran efervescència creativa. Pintava un o dos quadres per nit i els venia per 150 francs al carrer Laffite. Primer eren pintures on predominava la gama cromàtica dels blaus (etapa blava), amb uns personatges sols i desubicats en l’entorn que probablement tenien l’origen en el suïcidi del seu amic Casagemas, després d’intentar assassinar la seva amant Germaine, una ballarina del Moulin Rouge que freqüentava el seu cercle d’amistats. Més endavant, la seva paleta adquiriria una tonalitat més càlida (etapa rosa), i es dedicaria a retratar la vida del cabaret Lapin Agile i dels saltimbanquis, domadors i arlequins del Cirque Medrano. No seria fins el 1906 quan descobriria, arran d’una exposició d’escultures al Louvre, el primitivisme ibèric i iniciaria la revolució cubista que plasmaria el 1907 amb Les dames d’Avinyó, un quadre considerat per a la majoria d’experts com l’iniciador de l’art modern. Però abans que fos considerat el punt de partida de la resta d’avantguardes, Picasso, Georges Braque i altres cubistes van haver de sentir-se furibundes crítiques, algunes de les quals fins i tot van arribar al Congrés dels Diputats, qualificant-los d’“antiartístics” i “antinacionals”. Allà on alguns hi veien la modernitat, d’altres sols hi veien la “destrucció anarquista”.

En qualsevol cas, alguns esdeveniments històrics coetanis marcaren prou la sensibilitat de l’artista per acabar immiscint-se en les seves obres. És, per exemple, el cas de L’ampolla de Suze (1912). El collage de retalls de diari sobre la primera guerra dels Balcans que acompanya l’ampolla afegeix una dimensió politicosocial al quadre. Més endavant, admetria que era la seva manera de dir que estava en contra d’aquella guerra. De la mateixa manera que exposar Les dames d’Avinyó per primera vegada el 1916, en plena batalla de Verdun —la més mortífera de la Primera Guerra Mundial— entre les tropes franceses i alemanyes, podria ser interpretat com la seva provocació particular.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 90
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació