A principis del segle XIII, el guerrer mongol Genguis Khan va unificar les tribus nòmades de les estepes centreasiàtiques per formar un dels majors imperis de la història de la humanitat, el primer imperi mongol, que va conquerir els regnes més importants d'Àsia. El seu domini es va estendre per un vast territori que va des d'Europa Oriental fins a l'oceà Pacífic, i des de Sibèria fins a Mesopotàmia, l'Índia i Indoxina.
Un nou estudi de l'Observatori Terrestre Lamont-Doherty de la Universitat de Columbia, a Nova York, ha conclòs que els èxits d'aquest guerrer, considerat una de les principals figures militars de la història, podrien haver estat a causa d'un dràstic període de canvi climàtic que va actuar a favor seu i en contra dels seus enemics. Fins ara el fet que petits grups de genets nòmades aconseguissin conquerir el més extens imperi de la història era un misteri subjecte a múltiples teories, la més acceptada de les quals atribuïa el mèrit als grans dots bèl·lics del seu líder.
La nova investigació ha consistit a estudiar els anells dels arbres més antics d'una zona muntanyosa del centre de Mongòlia, que tenen prop de 1.100 anys. Aquests han revelat que, coincidint amb el període d'aixecament de l'imperi de Genguis Khan, es va produir una onada de clima temperat que va fer viure a les gèlides i àrides estepes asiàtiques l'època més calorosa i plujosa en mil anys. Això va provocar un gran creixement de la vegetació de la zona i va assegurar el naixement i la supervivència d'un gran nombre de cavalls i altres animals que serien elements clau en la conquesta.
Els anells dels arbres indiquen que els anys anteriors a l'auge de l'imperi, en què el caos i la guerra interna turmentaven les tribus de la zona, van coincidir amb una intensa sequera, concretament entre el 1180 i el 1190. Posteriorment, des de 1211 fins a 1225 es va produir l'onada plujosa i temperada que va establir les condicions ideals perquè un líder carismàtic emergís del caos i concentrés el poder, desenvolupés un exèrcit amb una cavalleria poderosa i iniciés la conquesta.
El descobriment ha estat publicat a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences', sota l'autoria de l'expert Neil Pederson.
Un nou estudi de l'Observatori Terrestre Lamont-Doherty de la Universitat de Columbia, a Nova York, ha conclòs que els èxits d'aquest guerrer, considerat una de les principals figures militars de la història, podrien haver estat a causa d'un dràstic període de canvi climàtic que va actuar a favor seu i en contra dels seus enemics. Fins ara el fet que petits grups de genets nòmades aconseguissin conquerir el més extens imperi de la història era un misteri subjecte a múltiples teories, la més acceptada de les quals atribuïa el mèrit als grans dots bèl·lics del seu líder.
La nova investigació ha consistit a estudiar els anells dels arbres més antics d'una zona muntanyosa del centre de Mongòlia, que tenen prop de 1.100 anys. Aquests han revelat que, coincidint amb el període d'aixecament de l'imperi de Genguis Khan, es va produir una onada de clima temperat que va fer viure a les gèlides i àrides estepes asiàtiques l'època més calorosa i plujosa en mil anys. Això va provocar un gran creixement de la vegetació de la zona i va assegurar el naixement i la supervivència d'un gran nombre de cavalls i altres animals que serien elements clau en la conquesta.
Els anells dels arbres indiquen que els anys anteriors a l'auge de l'imperi, en què el caos i la guerra interna turmentaven les tribus de la zona, van coincidir amb una intensa sequera, concretament entre el 1180 i el 1190. Posteriorment, des de 1211 fins a 1225 es va produir l'onada plujosa i temperada que va establir les condicions ideals perquè un líder carismàtic emergís del caos i concentrés el poder, desenvolupés un exèrcit amb una cavalleria poderosa i iniciés la conquesta.
El descobriment ha estat publicat a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences', sota l'autoria de l'expert Neil Pederson.
