sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

L'alta aristocràcia contra la nova burgesia

A Aragó i a València, les disputes entre famílies nobiliàries havien creat un clima de guerra civil

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Compromís de Casp
'El Compromís de Casp', de Salvador Viniegra

En aquest sentit, és fàcil d’entendre l’antiurgellisme: Jaume, cap de la família més poderosa del Principat, antic lloctinent de Catalunya abans que governador general, no era algú a qui es pogués dominar; mentre que Lluís de Calàbria, nét de Joan I, de tan sols vuit anys d’edat, reunia la doble virtut de ser “governable” i de tenir satisfeta la maquiavèl·lica Violant de Bar, àvia de la criatura. Ha de quedar ben clar que les bases de l’estratègia antiurgellista les posen homes com Ferrer de Gualbes o Guerau Alemany de Cervelló, que no solament actuen d’acord amb Violant sinó que, en la segona visita al moribund Martí, s’obliden d’avisar Lluís, bisbe de Mallorca, i Roger de Montcada, partidaris del comte d’Urgell.

Mentre a Barcelona començaren a arribar ambaixades dels candidats, les bandositats entre famílies nobiliàries a Aragó i a València s’agreujaven. La situació era de quasi guerra civil. D’una banda, Ferran d’Antequera, a més de reclamar la seva herència, va moure les seves tropes a la frontera de la Corona; de l’altra, Jaume d’Urgell volgué entrar a Saragossa per controlar la situació, però topà amb l’arquebisbe García Fernández de Heredia, partidari de Lluís de Calàbria, que li negà l’accés. Hi havia, ara sí, una animadversió personal: com a gran família catalana, els Urgell tenien ramificacions en la noblesa d’Aragó i, com a tal, no eren neutres en les bandositats del regne. És més, Jaume, en lloc de pacificar el conflicte entre els Urrea i els Luna, com li hauria correspost en virtut del càrrec, havia afavorit els segons. I aquest error, que li creà enemics irreconciliables, el repetí a València entre els Centelles i els Vilaragut, en favor d’aquests darrers.

L’estira-i-arronsa pel parlament
El fet, però, era que les Corts catalanes van decidir que, soles, no podien escollir rei, sinó que calia convocar un parlament general, preferentment a Montsó o a Fraga, decisió que només pot entendre’s com una maniobra de demora més, ja que primer calia convèncer els aragonesos que convoquessin un parlament propi.

Però els ambaixadors catalans no van fer-se escoltar per les autoritats veïnes fins el gener del 1411, així que l’assemblea va quedar fixada pel 8 de febrer a Calataiud. Fou la primera de les sis convocatòries de corts diverses dels mesos següents. La formaren els ambaixadors catalans i valencians a Aragó i, entre d’altres, l’arquebisbe de Saragossa i una figura decisiva de l’interregne, Berenguer de Bardaixí, fill de Benasc i home a sou de Ferran d’Antequera: li pagava 500 florins al mes.

La comissió no es va posar d’acord a l’hora de pactar on i com calia celebrar el magne esdeveniment, de manera que es va decidir traslladar les converses a Saragossa. En el camí d’una ciutat a l’altra, l’arquebisbe Heredia havia programat una reunió amb el seu rival Anton de Luna, a La Almunia de Doña Godina. Era l’1 de juny, feia un any i un dia de la mort de Martí. Potser la intenció era rebaixar tensions, però el cert és que hi va haver una discussió, els dos homes van arribar a les mans, les respectives escoltes s’hi van immiscir... i de la lluita, en va resultar mort el prelat i alguns dels seus homes.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Geolocalitzem sobre un mapa d'època els edificis religiosos que van ser saquejats, incendiats i assaltats durant la revolta
Es tracta d'uns estudis d'especialització amb una mirada transversal a la història antiga i una aposta per les noves tècniques digitals
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Una mostra dels documents que han permès fer la investigació SÀPIENS sobre la història amagada del cos policial català durant la Guerra Civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació