Barcelona, agost del 1920 o del 1921, barri de Gràcia. La nit és clara. Hi ha envelats a les places i garlandes que creuen de banda a banda els carrers: és la festa major. A la plaça del Diamant, els joves ballen al so de la música. Una noieta d'uns dotze anys s'ho mira il·lusionada. Va passejant amb els pares però l'emoció la fa anar més de pressa i, sense adonar-se'n, els deixa enrere.
—Mare, pare, vull balla
Mercè Rodoreda, viure i escriure
Dura, rebel, decidida, l'escriptora es va adonar aviat que, per viure, necessitava escriure. I ho va fer. Va viure una guerra, un exili, crisis d'estil... però al final va aconseguir el que anhelava: ser una reconeguda escriptora de novel·les excel·lents
