Albert Manent, escriptor, historiador, crític i activista, ha mort als 83 anys. Fill del poeta Marià Manent, que també va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va publicar el seu primer poemari amb només 18 anys, però aviat desenvoluparia a més a més un esperit reivindicatiu. La voluntat de lluitar contra la dictadura i a favor de la cultura catalana el va portar a participar en la segona vaga de tramvies de Barcelona, l'any 1957, i en altres campanyes a favor de la llibertat. Cofundador de la revista ‘Serra d'Or' i col·laborador habitual en premsa, a partir dels anys 70 esdevindria un dels redactors més destacats de la Gran Enciclopèdia Catalana.
La seva tasca en el camp de la recuperació de la memòria també ha estat prolífica. Com a director general d'Activitats Artístiques i Literàries del Departament de Cultura de la Generalitat, durant els anys vuitanta va participar directament en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on avui es conserva el seu fons personal. Entre l'any 2000 i el 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. A més, les seves biografies de personatges com Carles Riba, Josep Carner o J. V. Foix i els seus retrats d'escriptors i polítics han combinat de manera molt notable la literatura i la història, com també ho han fet estudis com ‘La literatura catalana a l'exili' (1976) o ‘Escriptors i editors del nou-cents' (1984). Albert Manent també va escriure sobre la història de la cultura popular, l'onomàstica, la toponímia i l'església catalana.
La seva tasca en el camp de la recuperació de la memòria també ha estat prolífica. Com a director general d'Activitats Artístiques i Literàries del Departament de Cultura de la Generalitat, durant els anys vuitanta va participar directament en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on avui es conserva el seu fons personal. Entre l'any 2000 i el 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. A més, les seves biografies de personatges com Carles Riba, Josep Carner o J. V. Foix i els seus retrats d'escriptors i polítics han combinat de manera molt notable la literatura i la història, com també ho han fet estudis com ‘La literatura catalana a l'exili' (1976) o ‘Escriptors i editors del nou-cents' (1984). Albert Manent també va escriure sobre la història de la cultura popular, l'onomàstica, la toponímia i l'església catalana.