sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Cara i creu de Joan Carles I

Cara i creu de Joan Carles I

Els moments clau de la seva biografia

Sònia Casas (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Joan Carles I abdica després de gairebé 40 anys com a cap d'Estat. SÀPIENS recupera aquest reportatge on analitzem amb diversos historiadors, polítics, periodistes i persones properes al rei com es va teixir el seu ascens al tron com a successor de Franco, les implicacions que això va tenir en la relació amb el seu pare i quin va ser el seu paper en l’impàs democràtic.

Del rei Joan Carles, se’n destaca sempre el mateix vespre, la mateixa intervenció televisiva. La nit del 23-F del 1981 va ser la cúspide d’una piràmide que va dividir el seu regnat en un abans i un després. Però si un se submergeix en la seva biografia, de seguida venen al cap dues preguntes. Com diu l’historiador Paul Preston, són els dos misteris centrals de la vida del rei. El primer és de caràcter familiar. El segon, polític.

L’any 1948, el pare de Joan Carles, Joan de Borbó, va accedir a la petició de Franco i va enviar el seu fill a Madrid perquè creixés immers en el context franquista, en una escola feta a la mida del príncep. Al vaixell Azor, en una de les poques trobades que van mantenir tots dos, el dictador va ensarronar el comte de Barcelona amb arguments com el del perill que tenien els prínceps estrangeritzats. Don Joan no n’estava convençut, però va pensar que si aquest era el preu que havia de pagar per ser rei valia la pena intentar-ho. El que Don Joan no sabia és que Franco no tenia cap intenció de cedir-li el poder. El que el dictador volia era trobar el seu successor, algú que complís tots els requisits de la Llei de successió que ell mateix havia escrit. Una llei que, en ser aprovada per les Corts franquistes, Don Joan va criticar durament al 'Manifest d’Estoril'.

En aquell manifest, Don Joan argumentava que Franco no havia de ser succeït sinó substituït per un règim monàrquic amb ell al capdavant del tron. És el que tant ell com el seu pare, el rei Alfons XIII, creien que passaria quan Franco guanyés la guerra civil. Pels Borbó, l’objectiu de l’'Alzamiento' era reinstaurar la monarquia. Va ser amb aquesta intenció que Alfons XIII va enviar a Franco un milió de pessetes perquè encetés la sublevació. I era per això que Don Joan volia lluitar sí o sí al bàndol franquista a l’inici de la guerra. Franco li va negar el permís dient-li que sent qui era millor que no posés la seva vida en perill, però el que volia era tenir-lo ben lluny d’Espanya. Quan el 5 de gener de l’any 1938 va néixer Joan Carles, Don Joan seguia sense sospitar res i va preferir inscriure el nounat al consolat franquista de Roma en lloc de fer-ho al consolat republicà.

La difícil relació pare-fill
Deu anys després, el petit príncep emprenia sol el trajecte amb tren de Lisboa a Madrid. I aquí sorgeix la primera pregunta. Com es pot acceptar que el teu pare et lliuri tan fàcilment a l’enemic? “Yo he seguido la línea que tu me trazaste. [...] fuiste tú quien me puso allí. [...] Estar en Madrid era estar cerca de Franco [...] Tú has jugado una carta; yo otra, por orden tuya”, va escriure Joan Carles al seu pare quan ja tenia trenta anys.

Es diu que Don Joan s’hauria conformat a ser rei un sol dia i abdicar a favor del seu fill. Però que fos Joan Carles qui succeís Franco era, per Don Joan, una “pertorbació de l’ordre dinàstic”, o allò que el poble ras en diríem una traïció. Només la mediació de la mare, Maria de la Mercè, va evitar que pare i fill trenquessin totalment les relacions. Don Joan acusava Joan Carles de deslleial, de dividir la família, d’intrigar contra ell... Joan Carles responia que d’Estoril estant, les coses es veien diferents que a Madrid.

“Juanito, cuando te encuentres con Franco, escucha bien lo que te diga, pero habla lo menos posible”, li havia dit el seu pare abans d’enviar-lo a Madrid. I això és el que Joan Carles feia. Escoltar molt i parlar poc, a Madrid, però especialment a Estoril, sobretot des que el príncep s’havia adonat que els plans que li explicava Franco mai no tenien res a veure amb els que deia el seu pare.

A diferència de Joan Carles, a Don Joan, després de tres dècades d’exili, els laberints que sostenien el règim franquista se li escapaven. També s’havia perdut el dia a dia de la vida del seu fill. Joan Carles ja era pare de família, però el continuava anomenant com quan tenia 10 anys: Juanito. Però a Juanito feia temps que el cor li deia una cosa i el cap una altra. Com diu la periodista Pilar Urbano, Joan Carles estimava el seu pare, però obeïa Franco.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Escolta la gravació clandestina del consell de guerra que va posar el franquisme contra les cordes
Les revistes SÀPIENS i DESCOBRIR organitzen la segona edició del concurs del monument favorit
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació