sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

El Tibet, l'infern a la terra

La Xina manté un ferm control de l’altiplà tot i les reivindicacions nacionals dels tibetans

Josep Lluís Alay Dimecres, 11 de juny de 2014

Cartell al Tibet
Cartell trilingüe al Tibet que demana que "no distribuïu idees o objectes insalubres"
John Hill, 1993

Avui el Tibet ha esdevingut una tràgica teia, en un dels darrers intents per alliberar-se d’un jou de més de mig segle. Les estadístiques són inapel·lables. En poc més de dos anys de protesta es van calar foc un centenar de tibetans, alguns d’ells amb la prohibida bandera del Tibet a les mans. El 2012 cada setmana s’havia cremat un tibetà de mitjana i durant el novembre l’estadística va augmentar vertiginosament, amb un tibetà immolat cada dia. Aquest article va aparèixer a la secció 'Per què passa?' del número 128 de SÀPIENS.

La història dels darrers seixanta anys del Tibet està formada per una ininterrompuda successió de tràgics episodis que sembla no tenir final. El conflicte nacional del Tibet és un dels més llargs de tot Àsia, juntament amb el del Caixmir (Índia-Pakistan-Xina) i Papua Occidental (Indonèsia). De res no va servir l’avui centenària declaració d’independència del Tibet del 13 de febrer del 1913, ja que l’Exèrcit de Mao Zedong va ocupar el país el 1951. En fases diferents i per mitjà de mètodes diversos, Pequín tanmateix no ha aconseguit convèncer els tibetans dels suposats avantatges de la seva pertinença a la Xina.

Altitud estratègica
L’interès pel territori tibetà va més enllà de la seva suposada unitat territorial de difícil justificació històrica. Interessos geoestratègics expliquen també la voluntat de mantenir el Tibet dins les fronteres xineses al preu que sigui. El Tibet en el seu conjunt és un territori de gairebé 2,5 milions de quilòmetres quadrats esquarterat en cinc divisions administratives xineses (la regió autònoma del Tibet, la província de Quinghai i algunes regions de les províncies de Sichuan, Gansu i Yunnan). La posició (i altitud) estratègica del Tibet atorga un gran avantatge a l’Exèrcit xinès sobre el seu gran competidor a la regió: l’Índia. Els recursos de l’altiplà van des de l’aigua de la seva orografia que banya bona part de l’est i el sud d’Àsia, la Xina inclosa, fins al liti que s’utilitza per fabricar les bateries de cotxes elèctrics, mòbils i portàtils. Per la seva banda, els tibetans senten la presència xinesa com una màquina colonial, l’objectiu final de la qual és l’anihilació de la seva identitat mil·lenària. La història dels darrers anys és el resultat de la col·lisió contínua entre aquestes dues visions del Tibet. Els xinesos apel·len a la indissoluble unitat territorial i els tibetans, al dret a l’autodeterminació dels pobles.

Estira-i-arronsa polític
Després dels anys de l’horror viscuts al Tibet durant la Revolució Cultural Proletària, la mort de Mao Zedong el 1976 i l’obertura inspirada per Deng Xiaoping van obrir la porta a l’esperança. L’atmosfera política es va relaxar i a la primeria del anys vuitanta hi va haver negociacions entre representants de Pequín i de l’exili tibetà. Tanmateix, la caiguda en desgràcia l’any 1987 del secretari del partit Hu Yaobang va precipitar les revoltes del 1987 i el 1989 de Lhasa. Totes dues insurreccions foren suprimides amb gran duresa i les negociacions amb el dalai-lama es van veure reduïdes a intranscendents converses sense voluntat per arribar a un acord, malgrat l’explícita declaració del dalai-lama del 1989 on renunciava a la independència del Tibet. Pocs anys més tard, el 1995 es va desfermar una nova campanya de repressió quan el règim xinès va fer desaparèixer l’onzè pantxen-lama de tan sols sis anys d’edat i que avui ningú no sap ni tan sols si és viu. Aquell episodi va iniciar les temudes campanyes de reeducació als monestirs, que van arribar a incloure la prohibició de la seva imatge fotogràfica a tot el país, i que encara continuen vigents. La llarga dècada d’asfíxia política, cultural i religiosa sobre el Tibet desfermada per Jiang Zemin fou represa amb duresa per Hu Jintao i va acabar provocant l’explosió del 2008, quan Lhasa es va tornar a aixecar contra l’ocupació xinesa. La revolta fou sufocada a Lhasa en qüestió de dies per les tropes xineses amb un elevat balanç de víctimes, que encara és una incògnita. La ciutat fou castigada amb un duríssim setge que manté els carrers de la ciutat ocupats per l’Exèrcit xinès encara avui. De la capital, la revolta es va estendre per tot l’altiplà fins a les regions més perifèriques del Tibet.

Activistes desorganitzats
El cas més simptomàtic fou el de Ngaba (Amdo). En aquesta regió oriental, el monestir de Kirti fou sotmès a un assetjament brutal. Saquejat per tropes xineses el 2008, fou convertit en camp d’entrenament militar durant dos anys amb els monjos encara a l’interior del recinte. Foren ells els precursors de les primeres immolacions el 2009 i el 2011 que han desembocat en la posterior crisi tibetana.

Els darrers canvis a la cúpula del Partit Comunista Xinès no permeten albirar cap canvi de rumb en la política de repressió al Tibet. Les dues faccions principals del Partit, encapçalades per Jiang Zemin i Hu Jintao, coincideixen en la política de rigor. L’exili tibetà ha vist els darrers anys com el dalai-lama ha anat progressivament abandonant les seves funcions més polítiques per transferir-les al flamant nou sikyong Lobsang Sangay, nomenat primer ministre el 2011. Tots dos desencoratgen les immolacions però rebutgen condemnar-ne els seus protagonistes.

A l’interior del Tibet, la total desorganització dels activistes tibetans juga en contra de les seves aspiracions. L’escriptora tibetana Tsering Woeser és l’única figura rellevant que resta dins la Xina i actua com a altaveu de les reivindicacions tibetanes. Sovint sota arrest domiciliari i amb els moviments restringits, aquesta tibetana ha aconseguit en més d’una ocasió, malgrat la censura, posar en evidència les autoritats xineses per mitjà del seu bloc i el seu compte de Twitter, prohibits tots dos a la Xina.

Les dates clau

  • 1913. El tretzè dalai-lama proclama la independència del Tibet per mitjà d’una declaració formal.
  • 1951. La capital del Tibet, Lhasa, és ocupada per les tropes de l’Exèrcit xinès.
  • 1959. El Tibet es revolta contra l’ocupació xinesa i el catorzè (actual) dalai-lama es veu obligat a emprendre el camí de l’exili cap a l’Índia.
  • 1966-1976. La Revolució Cultural xinesa destrueix la pràctica totalitat del patrimoni cultural tibetà i provoca milers de víctimes al Tibet.
  • 1987-1989. Comença un període de revoltes a Lhasa.
  • 1989. Concedeixen el premi Nobel de la pau al dalai-lama.
  • 1995. L’onzè pantxen-lama del Tibet, un nen de sis anys d’edat, desapareix en mans de la policia xinesa. Mai més no
  • s’ha sabut res més d’ell i la seva família.
  • 1996. Inici de les campanyes de “reeducació patriòtica” arreu del Tibet.
  • 2000. El dissetè karmapa aconsegueix fugir del Tibet i es refugia a l’Índia al costat del dalai-lama.
  • 2008. Esclata la pitjor revolta tibetana dels darrers cinquanta anys, a conseqüència de la qual el Tibet queda sotmès a una llei marcial encoberta.
  • 2009. Sorgeix al Tibet l’autoimmolació com a eina de lluita política.
  • 2013. Fins a la primeria de febrer s’han immolat cent tibetans a l’interior del país.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Us expliquem la vida i la mort del mític bandoler
Un viatge als orígens de les nostres lletres
Una història de l'amor a la cultura occidental
L'aventura de l'home que va dedicar la vida a salvar la memòria de les tribus nord-americanes
El guardó promou l’estudi i la recerca històrica i social sobre aquesta vila del Maresme
  • Exclusiva SàpiensQui eren els confidents del cònsol americà a la Barcelona dels anys 70
  • París subterraniDescendim pel laberint de catacumbes que amaga la ciutat
  • Arqueologia subaquàticaDescobrim un vaixell romà carregat d'àmfores sota les aigües de Cabrera
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació