Malgrat que feia segles que era a la intempèrie, ningú no s'havia preocupat de desxifrar la inscripció de la façana de l'església de Santiago de Betanzos, a la província de la Corunya. Però ara, el misteri de "la inscripció inintel·ligible" s'ha pogut esclarir. A falta de confirmació oficial, Proxecto Gaèlic, entitat privada que investiga el substrat cèltic en la llengua i la toponímia de Galícia, assegura que hi diu "A'Galtacd", frase que en gaèlic —llengua cèltica que es parla a Irlanda i Escòcia— vol dir "zona de parla gaèlica". De confirmar-se, els responsables de la recerca asseguren que estaríem davant el primer epígraf gaèlic descobert a Galícia.
En aquest treball d'investigació hi ha participat James Duran, professor de la Universitat de Stanford expert en llengües minoritàries. "Malgrat el domini posterior del llatí, a Galícia es conserven molts trets del gaèlic", ha explicat Duran. La inscripció es remunta al segle XIV, i la tesi reforça la teoria del vincle de Galícia amb els pobles d'Irlanda i Escòcia. "Tenim molt interès a seguir explorant les connexions entre Galícia i els pobles del nord", ha afegit.
En aquest treball d'investigació hi ha participat James Duran, professor de la Universitat de Stanford expert en llengües minoritàries. "Malgrat el domini posterior del llatí, a Galícia es conserven molts trets del gaèlic", ha explicat Duran. La inscripció es remunta al segle XIV, i la tesi reforça la teoria del vincle de Galícia amb els pobles d'Irlanda i Escòcia. "Tenim molt interès a seguir explorant les connexions entre Galícia i els pobles del nord", ha afegit.