Un tipus de festivitat religiosa important ha sigut la celebració dels sants, que van ser un invent per donar seguretat a la societat des d'èpoques medievals. Fins i tot va arribar un moment, en l'època moderna, que la creació de sants va ser tan important per part de la mateixa societat (el poble necessitava sants per protegir-se de malalties, guerres, fams, epidèmies, inclemències meteorològiques...) que l'Església va haver de posar fre a aquesta massificació a través del concili de Trento (1545-1563).
Un d'aquests casos és el de sant Jaume. Al segle IX ja hi ha les primeres referències documentals a la tomba gallega on, segons la tradició, reposa el cos de sant Jaume –les estrelles van il·luminar el camp on es trobava el seu cos: "Campus Stellae -camp d'estrelles- Compostel·la". Tot fa pensar que el fet de convertir aquesta tradició en festa va ser per interessos de l'Església: es volia potenciar el pelegrinatge a Santiago, competint amb Roma i Jerusalem, i d'aquesta manera enriquir el tresor eclesiàstic.
A l'època medieval, Sant Jaume va esdevenir el patró i el protector de Castella, i, des de 1469, amb el matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella, es va convertir també en el patró d'Espanya. A més, la figura de Jaume ha estat clau en el món de la guerra, tal com ho demostra el nom de l'orde militar castellà més important, l'orde de Sant Jaume. Un sant que va acabar anomenant-se Santiago Matamoros arran de la seva funció de protegir els exèrcits cristians davant els musulmans.
Com és ben sabut, els anys en què Sant Jaume cau en diumenge –diumenge és el dia del sol– són anys sants jubilars (des de 1122, amb l'aprovació del papa Calixt II). Aquest terme prové de la paraula llatina ‘jubilum' i es refereix a l'alegria de la fe. En concret, la celebració dels anys jubilars ve d'Israel. Portava el perdó de Déu, raó per la qual, aquests anys, esglésies i catedrals com la de Santiago de Compostel·la han estat tan transitades pels pelegrins.
Moltes poblacions catalanes celebren la seva festa major pels volts de Sant Jaume, tot i que aquesta festivitat, com a tal, igual que la de Sant Pere, ha desaparegut del nostre calendari. I és que amb l'arribada de la democràcia, en fixar el calendari festiu d'entre setmana en 14 dies i en afegir-s'hi l'11 de setembre i el dia de la Constitució, no hi cabien més festes.
Un d'aquests casos és el de sant Jaume. Al segle IX ja hi ha les primeres referències documentals a la tomba gallega on, segons la tradició, reposa el cos de sant Jaume –les estrelles van il·luminar el camp on es trobava el seu cos: "Campus Stellae -camp d'estrelles- Compostel·la". Tot fa pensar que el fet de convertir aquesta tradició en festa va ser per interessos de l'Església: es volia potenciar el pelegrinatge a Santiago, competint amb Roma i Jerusalem, i d'aquesta manera enriquir el tresor eclesiàstic.
A l'època medieval, Sant Jaume va esdevenir el patró i el protector de Castella, i, des de 1469, amb el matrimoni de Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella, es va convertir també en el patró d'Espanya. A més, la figura de Jaume ha estat clau en el món de la guerra, tal com ho demostra el nom de l'orde militar castellà més important, l'orde de Sant Jaume. Un sant que va acabar anomenant-se Santiago Matamoros arran de la seva funció de protegir els exèrcits cristians davant els musulmans.
Com és ben sabut, els anys en què Sant Jaume cau en diumenge –diumenge és el dia del sol– són anys sants jubilars (des de 1122, amb l'aprovació del papa Calixt II). Aquest terme prové de la paraula llatina ‘jubilum' i es refereix a l'alegria de la fe. En concret, la celebració dels anys jubilars ve d'Israel. Portava el perdó de Déu, raó per la qual, aquests anys, esglésies i catedrals com la de Santiago de Compostel·la han estat tan transitades pels pelegrins.
Moltes poblacions catalanes celebren la seva festa major pels volts de Sant Jaume, tot i que aquesta festivitat, com a tal, igual que la de Sant Pere, ha desaparegut del nostre calendari. I és que amb l'arribada de la democràcia, en fixar el calendari festiu d'entre setmana en 14 dies i en afegir-s'hi l'11 de setembre i el dia de la Constitució, no hi cabien més festes.