El culte al sant d'aquesta celebració universal, Sant Fermí, és anterior a la celebració ‘Sanferminaka'. Al segle III van arribar a la Pamplona romana sant Honest i sant Sadurní, que van convertir al cristianisme el senador de la província i la seva família. El fill d'aquest senador, que va ser batejat per sant Sadurní, va ser Fermí, considerat, segons la tradició, el primer bisbe de Pamplona. Tanmateix, no és fins al segle XII que trobem documentat el seu culte.
Cal recordar que el cristianisme des dels seus orígens s'ha basat en la lluita contra el paganisme, amb l'objectiu d'incrementar el nombre de fidels. Dos dels instruments importants per tal de fer créixer la comunitat cristiana han estat les relíquies i les festes. En aquest relat tradicional destaquen sant Sadurní i sant Fermí, que són recordats actualment a través dels braus i del mocador vermell. Segons narra la llegenda, sant Sadurní havia de sacrificar un brau per al déu Júpiter. Davant la seva negació a fer-ho, va ser lligat al brau, que el va arrossegar fins a la mort. Al segle VI, i en el lloc on es van trobar les seves relíquies, es va construir l'església dedicada a Saint-Sernin-du-Tour (en occità ‘tour' vol dir ‘brau'). Pel que fa al segon sant, segons la tradició, després del degollament de sant Fermí, l'any 1196, el cap del màrtir va ser enviat a Pamplona com a relíquia, on és venerat a l'església de San Lorenzo. El culte a aquest sant a Pamplona va originar les festes de Sant Fermí. En aquestes festes el martiri del sant (degollament) és recordat mitjançant el mocador vermell que els mossos porten al coll.
Per tant, l'origen de les festes de Sant Fermí està relacionat amb cultes religiosos. Però també té el seu origen en les fires comercials i en les corregudes de braus documentades des del segle XIV. Aquesta festa se celebra en el nucli urbà i després de la carrera de braus finalitza a la plaça de toros, on els animals són torejats i sacrificats. En el passat el toreig era una activitat exclusivament noble, i les classes populars només podien veure-ho des de lluny. Ara bé, a partir del segle XVIII aquesta festa es va popularitzar: es deixa de torejar el toro a cavall (símbol de noblesa) i es toreja des del terra.
Als inicis, la festa commemorativa de Sant Fermí era el 10 d'octubre, però els pamplonesos, el 1591, cansats del mal temps, van decidir traslladar aquesta celebració al mes de juliol, coincidint amb la fira comercial. Al segle XX els Sanfermines van viure el moment de màxima popularitat. El 1926 Ernest Hemingway va escriure la novel·la ‘The Sun Also Rises', que va animar persones de tot el món a participar en les festes de Pamplona. A més, al llarg del segle XX s'hi han anat sumant altres actes, com el ‘Riau-riau ‘(suspès des de 1991) i el ‘txupinazo' (afegit el 1931). El ‘txupinazo', com és ben conegut, dóna el tret de sortida a aquesta festivitat centenària que dura una setmana (del 6 al 14 de juliol) i que acaba amb el cant ‘Pobre de mí'.
Cal recordar que el cristianisme des dels seus orígens s'ha basat en la lluita contra el paganisme, amb l'objectiu d'incrementar el nombre de fidels. Dos dels instruments importants per tal de fer créixer la comunitat cristiana han estat les relíquies i les festes. En aquest relat tradicional destaquen sant Sadurní i sant Fermí, que són recordats actualment a través dels braus i del mocador vermell. Segons narra la llegenda, sant Sadurní havia de sacrificar un brau per al déu Júpiter. Davant la seva negació a fer-ho, va ser lligat al brau, que el va arrossegar fins a la mort. Al segle VI, i en el lloc on es van trobar les seves relíquies, es va construir l'església dedicada a Saint-Sernin-du-Tour (en occità ‘tour' vol dir ‘brau'). Pel que fa al segon sant, segons la tradició, després del degollament de sant Fermí, l'any 1196, el cap del màrtir va ser enviat a Pamplona com a relíquia, on és venerat a l'església de San Lorenzo. El culte a aquest sant a Pamplona va originar les festes de Sant Fermí. En aquestes festes el martiri del sant (degollament) és recordat mitjançant el mocador vermell que els mossos porten al coll.
Per tant, l'origen de les festes de Sant Fermí està relacionat amb cultes religiosos. Però també té el seu origen en les fires comercials i en les corregudes de braus documentades des del segle XIV. Aquesta festa se celebra en el nucli urbà i després de la carrera de braus finalitza a la plaça de toros, on els animals són torejats i sacrificats. En el passat el toreig era una activitat exclusivament noble, i les classes populars només podien veure-ho des de lluny. Ara bé, a partir del segle XVIII aquesta festa es va popularitzar: es deixa de torejar el toro a cavall (símbol de noblesa) i es toreja des del terra.
Als inicis, la festa commemorativa de Sant Fermí era el 10 d'octubre, però els pamplonesos, el 1591, cansats del mal temps, van decidir traslladar aquesta celebració al mes de juliol, coincidint amb la fira comercial. Al segle XX els Sanfermines van viure el moment de màxima popularitat. El 1926 Ernest Hemingway va escriure la novel·la ‘The Sun Also Rises', que va animar persones de tot el món a participar en les festes de Pamplona. A més, al llarg del segle XX s'hi han anat sumant altres actes, com el ‘Riau-riau ‘(suspès des de 1991) i el ‘txupinazo' (afegit el 1931). El ‘txupinazo', com és ben conegut, dóna el tret de sortida a aquesta festivitat centenària que dura una setmana (del 6 al 14 de juliol) i que acaba amb el cant ‘Pobre de mí'.