sapiens.cat

Descobreix la teva història

Reportatges 1714
  • Comenta
Història Moderna
Roda el món... i passa pel Born, el testimoni de Gemelli Careri a la cort de l'arxiduc Carles a Barcelona

Roda el món... i passa pel Born

Gemelli Careri, un turista a la cort de l'arxiduc Carles a Barcelona

Arnau Cònsul (text), Albert Garcia Espuche (assessorament)

A la darreria del segle XVII, a Europa, els viatges de Marco Polo continuaven sent de referència i les notícies sobre països llunyans provenien de viatgers que no s’endinsaven gaire en els continents. En aquest context s’emmarca el llarg viatge que va fer un advocat calabrès durant el qual va venir a parar a la Barcelona en guerra.

Corria l’any 1685 quan Gemelli Careri va decidir donar curs a una passió secreta que, fins llavors, ell mateix s’havia negat: viatjar fora del Regne de Nàpols, d’on no havia sortit mai.

En tornar a Nàpols, Careri va escriure les seves aventures en dos llibres: Relazione delle Campagne d’Ungheria (1689) i Viaggio in Europa (1693). Però l’home de lleis calabrès aviat va tenir clares dues coses: ni les seves obres li atorgarien una fama suficient per mantenir una col·locació cobejada per gent més poderosa, ni tenia manera de progressar per altres bandes dins la burocràcia, ja que no posseïa el requisit indispensable, un títol nobiliari. Així que va optar per anar-se’n al Pròxim Orient. Quan el 13 de juny del 1693 va sortir de Nàpols, poc podia pensar-se que no hi tornaria fins al 4 de desembre del 1698. Ni tampoc que d’aquella llarga travessia en sortiria una obra de sis volums, publicada entre el 1699 i el 1700, que el convertiria en un dels viatgers més reconeguts de tots els temps.

El primer turista?
I és que els seus escrits traspuaven l’aire del qui viatjava per gaudir del viatge en si mateix. No era un missioner, ni un conqueridor o un ambaixador a compte d’un rei poderós, ni un buscador de tresors: Gemelli Careri va perfilar la seva odissea sobre la marxa, va aprendre idiomes i va anotar tots els detalls que trobava excepcionals de la quotidianitat de cada nova regió que trepitjava. A més, va trobar-se enmig de peripècies i d’imprevistos excepcionals i, als ulls dels futurs lectors, es va convertir en l’home “normal” enfrontat a circumstàncies gairebé heroiques. La gràcia de la seva ploma, farcida de referències cultes, però també d’exageracions èpiques i de cinisme, hi va fer la resta.

D’entrada, la travessia va seguir els passos més habituals de qualsevol viatger contemporani: Jerusalem, via Egipte, per conèixer les piràmides, i després Constantinoble, la capital de l’imperi Turc que havia combatut. Curiós com era, i necessitat de trobar interlocutors que li expliquessin els secrets de la ciutat, va visitar els venecians que estaven atracats vora el Corn d’Or… sense tenir en compte la secular enemistat entre uns i altres. Gemelli Careri va ser pres per un espia, empresonat i, gràcies a la ràpida intervenció del cònsol francès, alliberat abans que els otomans no prenguessin decisions irreversibles.

Obligat a fugir, va triar endinsar- se cap a territoris de nom mític i es va embarcar a Trebisonda, al mar Negre: Armènia, Geòrgia i Pèrsia, on va ser convidat a la cerimònia de coronació del xa Sultan Husayn I, a Ispahan (avui, Iran). Una gràcia d’aquesta mena devia aconseguir- la gràcies a l’empatia i la facilitat per caure simpàtic a personatges influents. Així mateix s’entén que, després d’embarcar-se al golf Pèrsic per passar cap a l’Índia, obtingués una audiència amb el gran mogol Aurangzeb —fill i botxí del constructor del Taj Mahal—, personatge polèmic i fanàtic religiós que volia arrasar l’hinduisme en favor de l’islam, embolicat constantment en conflictes bèl·lics.

Enllaços relacionats
Descarrega't el PDF del reportatge
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota
Es tracta de tres temples que s'haurien construït entre els anys 2000 i 1500 aC
L'estructura subterrània descoberta al nucli antic de la ciutat es podrà visitar a partir del juny
Segons Plató, l’oricalc era un metall propi de l’Atlàntida, el continent perdut
El temporal de gener ha desenterrat parcialment les restes a prop d'una antiga discoteca
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació