Salou disposarà de noves pistes per desxifrar el seu passat ibèric. I és que el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV ha localitzat noves restes en el poblat de la Punta de la Cella. Les darreres excavacions han permès localitzar diverses àmfores provinents d'Eivissa, Còrsega, Grècia i el nord d'Àfrica, entre altres. També s'hi ha descobert un anell de bronze amb un cavall, un ham i diverses peces de ceràmica. Tot i així, el responsable de l'estudi, Jordi Diloli, ha destacat que la novetat principal són les grans dimensions de les edificacions excavades: "Les cases ibèriques acostumen a ser d'uns 35 m², però en aquest cas hi ha cases de més de 100 m², fet que fa pensar que eren de gent molt rica, i això pot ser precisament per la ubicació privilegiada del jaciment, al costat del mar i amb vistes a Tarragona i a la Mediterrània".
Des de l'inici dels treballs, el 2010, les diverses campanyes han posat al descobert bona part de l'estructura d'aquest poblat, el més destacat del Tarragonès. Data del 400 aC i va ser ocupat fins al 250 aC, aproximadament, quan s'abandona pacíficament. I és per aquest motiu que es troba en un molt bon estat de conservació. El futur passa, ara, per seguir delimitant el jaciment en els terrenys que hi ha per fora de la tanca actual que el rodeja i per on ha de passar el camí de ronda. A més, caldrà incloure el jaciment dins de les línies prioritàries de recerca del Grup a través dels plans de recerca quadriennals de la Generalitat de Catalunya, per continuar treballant-hi.
Des de l'inici dels treballs, el 2010, les diverses campanyes han posat al descobert bona part de l'estructura d'aquest poblat, el més destacat del Tarragonès. Data del 400 aC i va ser ocupat fins al 250 aC, aproximadament, quan s'abandona pacíficament. I és per aquest motiu que es troba en un molt bon estat de conservació. El futur passa, ara, per seguir delimitant el jaciment en els terrenys que hi ha per fora de la tanca actual que el rodeja i per on ha de passar el camí de ronda. A més, caldrà incloure el jaciment dins de les línies prioritàries de recerca del Grup a través dels plans de recerca quadriennals de la Generalitat de Catalunya, per continuar treballant-hi.