sapiens.cat

Descobreix la teva història

Reportatges 1714
  • Comenta
Història Moderna
El dia a dia d'un miquelet

Homes forts i de moral laxa

Quan els miquelets no podien interceptar combois amb provisions, saquejaven pobles enemics... i aliats

Carla Galisteo (text), Àngel Casals (assessorament)

Combat Arbúcies
Recreació del combat d'Arbúcies
Museu Etnològic del Montseny
En aquest reportatge

Ara bé, els contractants ja es podien estalviar de buscar miquelets durant els mesos de juny i juliol, que no en trobarien o els haurien de pagar força més cars. I és que eren homes de camp, i quan arribava la temporada de sega fer la guerra era una tasca secundària. Per la seva naturalesa camperola, els miquelets eren homes rústics i robustos, preparats per suportar condicions extremes com el fred o la gana. Dormien allà on podien, amagats al bosc o en coves, i podien passar setmanes sense menjar. No tenien disciplina militar però gràcies a la caça eren excel·lents tiradors. Utilitzaven un corn com a eina d’avís o de transmissió d’ordres, i les seves motxilles anaven carregades de pólvora, projectils i, si tenien sort, algunes provisions de menjar.

L’exèrcit sovint proveïa les companyies irregulars d’un racionament de pa, però el subministrament era tan irregular i escàs que havien de recórrer a actuacions poc ètiques per aconseguir aliment. Quan no podien interceptar combois amb provisions, saquejaven els pobles del territori enemic i, en darrera instància, del seu propi bàndol. Això comportava devastar viles i atacar la població civil sense escrúpols, matant tot aquell qui intentés impedir-ho.

Temuts... però grans defensors

No van trigar a sembrar el terror i a guanyar-se fama de sanguinaris, salvatges i cruels assassins. “Al fin Deú vulla donar la corona de Espania a lo qui tòquia peraquè se puga aconseguir pau i quietut”, es lamentava el pagès de Santa Susanna Francesc Gelat davant les accions d’aquests homes de moral ambigua, que “casi fèian tant de mal com los enemichs”.

El filipista Sebastián Vigil de Quiñones y la Rúa, vescomte de Puerto, va escriure: “Los paisanos de Cataluña cuánta incomodidad y pérdida han ocasionado a nuestras tropas. Son los catalanes por naturaleza valerosos y por costumbre guerreros y solo podíamos impedirles con la bayoneta, o pelear en línea o en llano con la caballería”. I és que els miquelets, tot i el mal que poguessin causar, van contribuir enormement a la defensa de tots els fronts del territori català i van endarrerir el control total per part de les tropes borbòniques, fins al setge final de Barcelona. De fet, si la ciutat va aguantar fins a l’11 de setembre del 1714 va ser, en part, perquè Felip V va gastar molt temps i tropes a empaitar les partides de miquelets que es mantenien amb força a l’interior de Catalunya, resistint i endarrerint l’imminent final.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Repassem els dubtes que envolten la vida del cèlebre viatger
SÀPIENS i l'Ateneu Barcelonès t'ofereixen, divendres, la gravació de Jacques Parizeau que s'hauria emès si el Sí hagués guanyat el 1995
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació