La cultura talaiòtica es va desenvolupar durant l'edat del bronze i l'edat del ferro a Mallorca i Menorca. Els vestigis principals que en queden són els talaiots, estructures construïdes amb pedres de grans dimensions que han esdevingut un dels elements característics del paisatge rural de les illes. Les construccions i el període en el qual es van edificar han estat força estudiats. Ara bé, del període immediatament anterior se'n saben ben poques coses. Per això són importants les descobertes del jaciment arqueològic de la cova funerària del Camp del Bisbe de Sencelles, al Pla de Mallorca, que s'acaben de presentar.
La troballa principal han estat 64 botons, alguns fets d'ivori d'elefant, que segons els arqueòlegs s'utilitzaven per tancar les robes amb les quals s'embolicaven els morts. Com que l'ivori, per força, havia de ser importat, l'anàlisi d'aquests botons pot donar pistes sobre quin tipus de comerç hi havia a l'illa. A més, també s'hi han trobat llavors de faves i gra de quan la cova va ser utilitzada com a graner. L'estudi d'aquestes restes permetrà definir com era l'agricultura a l'illa.
Les excavacions al Camp del Bisbe de Sencelles són fruit de l'interès per promoure turísticament la zona. L'any passat, l'Ajuntament de Sencelles va confeccionar una ruta arqueològica entre aquest municipi i Costitx —que arrenca, precisament, a la cova del Camp del Bisbe—, i va ser en aquest moment quan es va creure necessari impulsar treballs arqueològics en aquest espai. Després de dos estius d'excavacions amb un equip de deu voluntaris, Beatriz Palomar i Lua Valenzuela, directores dels treballs, consideren que els resultats han estat "molt positius".
La troballa principal han estat 64 botons, alguns fets d'ivori d'elefant, que segons els arqueòlegs s'utilitzaven per tancar les robes amb les quals s'embolicaven els morts. Com que l'ivori, per força, havia de ser importat, l'anàlisi d'aquests botons pot donar pistes sobre quin tipus de comerç hi havia a l'illa. A més, també s'hi han trobat llavors de faves i gra de quan la cova va ser utilitzada com a graner. L'estudi d'aquestes restes permetrà definir com era l'agricultura a l'illa.
Les excavacions al Camp del Bisbe de Sencelles són fruit de l'interès per promoure turísticament la zona. L'any passat, l'Ajuntament de Sencelles va confeccionar una ruta arqueològica entre aquest municipi i Costitx —que arrenca, precisament, a la cova del Camp del Bisbe—, i va ser en aquest moment quan es va creure necessari impulsar treballs arqueològics en aquest espai. Després de dos estius d'excavacions amb un equip de deu voluntaris, Beatriz Palomar i Lua Valenzuela, directores dels treballs, consideren que els resultats han estat "molt positius".