El passat 6 de setembre els arqueòlegs que treballen en el jaciment funerari d'Amfípolis, al nord de Grècia, van trobar dues columnes cariàtides —en forma de dona— que han situat aquest espai en l'interès mediàtic i polític del país. La troballa ha posat en relleu la importància patrimonial d'aquest espai que, segons els arqueòlegs, podria ser el més gran de Grècia. Segons el govern grec, la consolidació d'aquest jaciment podria rellançar la imatge internacional de Grècia i augmentar el turisme, el sector més important de l'economia grega, al qual s'aferren molts empresaris com a motor de sortida de la crisi.
La història del jaciment, però, va saltar a la portada d'alguns diaris fa unes setmanes perquè s'especula que és el lloc on podrien trobar-se les restes d'Alexandre el Gran —rei de Macedònia, conqueridor de l'imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic— o, si no, les de la seva esposa Roxana. Per tot plegat, l'atenció sobre Amfípolis va molt més enllà del pur interès turístic i arqueològic, perquè als ulls de l'executiu grec podria tractar-se de la confirmació definitiva de la identitat grega dels antics macedonis. I és que, des de la seva creació, l'estat grec reivindica l'herència del regne macedoni com a part integral de l'herència de l'antiguitat grega. Per tant, el govern d'Atenes veu en la tomba la confirmació que Macedònia no té dret a reivindicar l'herència dels antics macedonis i, en conseqüència, tampoc té dret a denominar-se Macedònia.
El conflicte fa anys que persisteix i per això Grècia fa temps que bloqueja l'entrada de Macedònia a la Unió Europea i a l'OTAN. La disputa manté enfrontats tots dos països pel nom, ja que a Grècia existeix una regió que també es diu Macedònia, en la qual precisament es troba aquesta tomba. Així, els grecs haurien trobat en Amfípolis un nou argument històric per argumentar el seu conflicte amb el país veí.
La història del jaciment, però, va saltar a la portada d'alguns diaris fa unes setmanes perquè s'especula que és el lloc on podrien trobar-se les restes d'Alexandre el Gran —rei de Macedònia, conqueridor de l'imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic— o, si no, les de la seva esposa Roxana. Per tot plegat, l'atenció sobre Amfípolis va molt més enllà del pur interès turístic i arqueològic, perquè als ulls de l'executiu grec podria tractar-se de la confirmació definitiva de la identitat grega dels antics macedonis. I és que, des de la seva creació, l'estat grec reivindica l'herència del regne macedoni com a part integral de l'herència de l'antiguitat grega. Per tant, el govern d'Atenes veu en la tomba la confirmació que Macedònia no té dret a reivindicar l'herència dels antics macedonis i, en conseqüència, tampoc té dret a denominar-se Macedònia.
El conflicte fa anys que persisteix i per això Grècia fa temps que bloqueja l'entrada de Macedònia a la Unió Europea i a l'OTAN. La disputa manté enfrontats tots dos països pel nom, ja que a Grècia existeix una regió que també es diu Macedònia, en la qual precisament es troba aquesta tomba. Així, els grecs haurien trobat en Amfípolis un nou argument històric per argumentar el seu conflicte amb el país veí.