Pere Anton Veciana, líder borbònic de Catalunya durant la implantació del decret de Nova Planta, conserva un lloc d'honor a la sala de plens de l'ajuntament de Valls amb la distinció de "vallenc il·lustre". La CUP i el Casal Popular La Turba han demanat a la Comissió del Tricentenari de Valls i a l'Ajuntament obrir un debat per tal de revisar aquesta distinció. Segons els promotors, "la petició de revisió del títol és un acte coherent amb els objectius que com a país expressem en la commemoració del Tricentenari, i fidel al posicionament ampli i majoritari dels catalans amb la causa austriacista i la defensa de les llibertats catalanes el 1714."
L'informe que han elaborat per al debat inclou un resum històric i biogràfic de la figura de Pere Anton Veciana, que desmenteix els suposats atributs pels quals se li va atorgar aquesta distinció. Segons l'historiador Jaume Borràs, "les gestes de Veciana són una pura fabulació", i recorda que la proclamació de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, ja va comportar la retirada de Veciana de la sala de plens de l'ajuntament. Per Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, "Veciana ni tan sols és el fundador dels Mossos d'Esquadra, que ja existien abans del 1714 sense cap relació amb aquesta família". Àngel Casals, que ha participat com a ponent en els actes del Tricentenari a Barcelona explicant la figura de Veciana, argumenta que "la decisió que es va prendre en aquell moment [de posar la seva imatge a l'ajuntament amb el títol de vallenc il·lustre] és tan filla del seu temps com ho seria que, en unes circumstàncies polítiques i històriques diferents, es prengués la decisió contrària."
Pels promotors de la revisió, "no tindria cap mena de sentit que com a país estiguem condemnant i repudiant l'ocupació i la repressió borbònica al mateix temps que a Valls es manté el màxim reconeixement per a Pere Anton Veciana, icona dels botiflers i gran exemple de falsificació de la història". És per això que demanen "un exercici de justícia històrica i la retirada del quadre de Pere Anton Veciana de laGaleria de Vallencs Il·lustres, mantenir el quadre però girat cap per avall com a símbol de rebuig i escarni, o directament la retirada del títol a Pere Anton Veciana". Després de la guerra de Successió, la ciutat de Xàtiva ja va posar cap per avall el quadre de Felip V com a símbol d'escarni, posició que manté actualment i que és objecte de visites.
L'informe que han elaborat per al debat inclou un resum històric i biogràfic de la figura de Pere Anton Veciana, que desmenteix els suposats atributs pels quals se li va atorgar aquesta distinció. Segons l'historiador Jaume Borràs, "les gestes de Veciana són una pura fabulació", i recorda que la proclamació de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, ja va comportar la retirada de Veciana de la sala de plens de l'ajuntament. Per Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, "Veciana ni tan sols és el fundador dels Mossos d'Esquadra, que ja existien abans del 1714 sense cap relació amb aquesta família". Àngel Casals, que ha participat com a ponent en els actes del Tricentenari a Barcelona explicant la figura de Veciana, argumenta que "la decisió que es va prendre en aquell moment [de posar la seva imatge a l'ajuntament amb el títol de vallenc il·lustre] és tan filla del seu temps com ho seria que, en unes circumstàncies polítiques i històriques diferents, es prengués la decisió contrària."
Pels promotors de la revisió, "no tindria cap mena de sentit que com a país estiguem condemnant i repudiant l'ocupació i la repressió borbònica al mateix temps que a Valls es manté el màxim reconeixement per a Pere Anton Veciana, icona dels botiflers i gran exemple de falsificació de la història". És per això que demanen "un exercici de justícia històrica i la retirada del quadre de Pere Anton Veciana de laGaleria de Vallencs Il·lustres, mantenir el quadre però girat cap per avall com a símbol de rebuig i escarni, o directament la retirada del títol a Pere Anton Veciana". Després de la guerra de Successió, la ciutat de Xàtiva ja va posar cap per avall el quadre de Felip V com a símbol d'escarni, posició que manté actualment i que és objecte de visites.