sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La meva família va amagar Escrivá de Balaguer

Escapar de la República

Escrivá de Balaguer va esquivar la persecució religiosa dels republicans a través dels Pirineus

Felip Solé (text)

Durant la guerra civil els passadors catalans van tenir molta feina guiant grups de fugitius d’un i altre bàndol a través dels Pirineus. Un d’ells va ser l’ideòleg de la controvertida Obra de Déu i futur sant de l’Església, Escrivá de Balaguer. Quan es compleixen 86 anys de la fundació d'aquesta institució, resseguim el camí del seu impulsor amb els familiars dels qui el van acollir entre boscos i muntanyes.

Més de set-centes mil persones perseguides van creuar els Pirineus entre el 1936 i el 1945. “D’aquestes, cinquanta mil van ser víctimes de la persecució religiosa perpetrada pels grups anticlericals entre el 1936 i el 1939. Deu mil d’elles van fugir per Andorra”, m’explica l’expert en xarxes d’evasió pirinenques Jordi Piferrer. Una d’aquestes deu mil persones va ser Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l’Opus Dei, que quan es va proclamar l’Alzamiento, era a Madrid, començant la redacció de Camino, la futura Bíblia ideològica de l’Opus Dei.

Camí del bàndol contrari
Com la majoria d’eclesiàstics, el mossèn es va posar al costat del bàndol de Franco i es va amagar ràpidament per esquivar la persecució religiosa que tenia lloc a l’Espanya republicana. En total, van ser quatre-cents cinquanta dies reclòs en diferents llocs de Madrid en espera que alguna ambaixada li donés permís per instal·lar-se a l’estranger. Però les gestions diplomàtiques van fracassar i Escrivá es va adonar que no tenia cap altra sortida que fugir clandestinament a través dels Pirineus.

Per ell, aquella fugida no era tant una solució al seu confinament físic sinó una mena d’alliberament moral, que li permetria continuar amb la tasca espiritual que l’esclat de la guerra havia truncat. És per això que Escrivá va batejar el seu camí d’evasió per Andorra com a 'camí de l’alliberament'.

El 10 d’octubre del 1937, dos dies després d’haver sortit de Madrid, Escrivá i quatre fugitius més (l’acabat de llicenciar en medicina Juan Jiménez Vargas, els professors d’institut José María Albareda i Tomás Alvira, i l’enginyer de camins Manuel Sainz de los Terreros) van arribar a Barcelona. Es van allotjar a casa de Rafaela Caballero, a l’avinguda de la Diagonal 371, on van estar-se fins a sis setmanes. Quaranta dies d’angoixes i perill en una ciutat hostil i desconeguda, on corrien el risc de ser capturats en qualsevol control a causa d’aquells documents tan mal falsificats que duien. L’espera es va fer molt llarga, sobretot perquè els costava de contactar amb els passadors. Els salconduits falsificats van caducar i els diners destinats a concertar la seva fugida s’esgotaven.

El 2 de novembre els estudiants d’arquitectura Pedro Casciaro, Francisco Botella i Miguel Fissac, tots provinents de València, es van afegir al grup, ara integrat per vuit fugitius. El seu contacte era una xarxa d’evasió de la zona de Peramola i la Baronia de Rialb­ en la qual el germà de José María Albareda feia d’enllaç. A la fi, el 16 de novembre, van rebre la notificació que sortirien tres dies més tard. Així, el 19 de novembre, el grup va pujar a l’autocar de la línia Barcelona - la Seu d’Urgell per encetar un periple per al qual cap d’ells estava preparat físicament. Els més grans van poder viatjar fins a la població d’Oliana, però els tres que estaven en edat militar van haver de baixar de l’autocar abans del rigorós control de la Bassella, a Sanaüja. La seva intenció era arribar caminant des d’allà fins a la primera casa on s’allotja­rien, a Peramola.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació