El mes de març passat es va iniciar una prospecció amb georadar a l'església del convent de les Trinitàries de Madrid per localitzar la tomba de l'escriptor Miguel de Cervantes. En aquell moment, el rastreig realitzat al subsòl, als murs i a la cripta va permetre delimitar l'antic edifici que data de 1612 i sota el qual es creu que va ser enterrat l'escriptor. Cervantes tenia una vinculació personal amb les trinitàries i els investigadors creuen que és en aquest indret on reposen les restes de l'autor d'‘El Quixot'.
Ara, després que l'arquebisbat de Madrid hagi autoritzat prosseguir els treballs, els arqueòlegs i historiadors estan a punt d'iniciar la segona fase de la recerca, que podria començar en les pròximes dues o tres setmanes. Si anteriorment l'equip liderat per Luis Avial ja havia confirmat l'existència de'"entre 30 i 33" nínxols situats a la cripta de l'església del convent, ara l'objectiu consistirà en l'anàlisi dels ossos que hi ha a l'interior dels nínxols. Un equip d'especialistes de la Universitat Complutense, la Universitat del País Basc, la Universitat de Granada i l'Institut de Medicina Legal de Galícia buscaran les restes de Cervantes, és a dir, els ossos d'un home d'uns 60 anys amb una atròfia a la seva mà esquerra per les ferides causades en la batalla de Lepant, la mateixa que li va deixar seqüeles en el pit per impactes d'un arcabús. En cas de no trobar-les s'activaria un pla B consistent a fer una ‘intervenció quirúrgica' al subsòl de l'església.
Ara, després que l'arquebisbat de Madrid hagi autoritzat prosseguir els treballs, els arqueòlegs i historiadors estan a punt d'iniciar la segona fase de la recerca, que podria començar en les pròximes dues o tres setmanes. Si anteriorment l'equip liderat per Luis Avial ja havia confirmat l'existència de'"entre 30 i 33" nínxols situats a la cripta de l'església del convent, ara l'objectiu consistirà en l'anàlisi dels ossos que hi ha a l'interior dels nínxols. Un equip d'especialistes de la Universitat Complutense, la Universitat del País Basc, la Universitat de Granada i l'Institut de Medicina Legal de Galícia buscaran les restes de Cervantes, és a dir, els ossos d'un home d'uns 60 anys amb una atròfia a la seva mà esquerra per les ferides causades en la batalla de Lepant, la mateixa que li va deixar seqüeles en el pit per impactes d'un arcabús. En cas de no trobar-les s'activaria un pla B consistent a fer una ‘intervenció quirúrgica' al subsòl de l'església.