sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Moderna
José Patiño, l'exterminador de Catalunya

Un superintendent cèlibe i obstinat

José Patiño va ser l'encarregat de fer complir el Decret de Nova Planta i abolir les institucions catalanes

Maria Coll (text), Àngel Casals (assessorament)

Retrat de José Patiño
Retrat de José Patiño al Museu Naval de Madrid
Rowanwindwhistler
En aquest reportatge

El 16 de setembre del 1714, cinc dies després que la capital catalana sucumbís al setge de les tropes borbòniques, José Patiño, des del març nomenat superintendent de Catalunya per Felip V, va cridar a la Casa de la Ciutat els membres del Consell de Cent, màxima institució municipal.

Liderava la comitiva representativa d’una Barcelona cansada i derrotada, Salvador Feliu de la Penya, conseller segon, ja que el conseller en cap, Rafael de Casanova, havia estat ferit al baluard de Sant Pere durant el tràgic atac de l’11 de setembre. El borbònic, de gran corpulència, mirada penetrant, nas aguilenc i de poques paraules, els va rebre dret, amb posat arrogant i exhibint un document a la mà: el Decret del duc de Berwick, general de l’Exèrcit de les dues corones, que dictava la dissolució del Consell de Cent, institució amb més de cinc segles d’història.

Primer els anuncià el contingut del text, i, aleshores, buscant una humiliació més gran encara, va ordenar als consellers que allí mateix es traguessin les insígnies, lliuressin totes les claus de la Casa de la Ciutat i tornessin els llibres i tota altra documentació. Hores després, la mateixa escena es repetia amb els representants de la Generalitat i del braç armat de la ciutat. D’aquesta manera, un sol home posava fi a l’històric sistema institucional català. Qui era aquell individu que, amb l’empara de Felip V, actuava com si fos l’amo de Catalunya?

Una responsable amb poca experiència
Patiño era membre d’una família d’origen gallec que portava generacions vinculada a la burocràcia de la monarquia hispànica. El seu pare, Lucas Patiño, havia estat membre del Consell de Sa Majestat a Milà, ciutat en aquell moment de domini espanyol. Això explica que ell nasqués allà el 1670 i que iniciés la seva carrera burocràtica a Itàlia després de passar diversos anys al seminari dels jesuïtes, malgrat que mai no va arribar a ordenar-se. De la seva educació religiosa, però, en va heretar dos trets que el distingien: un gran esperit d’obediència i el celibat, mai no va passar per l’altar.

El 1706 es va instal·lar definitivament a Espanya i un any després Felip V el va nomenar directament membre del Consell d’Ordes Militars. El 1711 el van nomenar intendent d’Extremadura, on es va familiaritzar amb les necessitats militars i la manera d’obtenir recursos en un territori que era un front de guerra. Malgrat tenir poca experiència, el monarca recompensava la fidelitat. I el 21 de març del 1713 Patiño va ser declarat superintendent de Catalunya. Segons el text, el rei necessitava per a aquest càrrec una persona que tingués “la intel·ligència, l’experiència i la conducta” per ocupar un lloc tan “crític”.

Malgrat que no podia prendre possessió oficial del càrrec perquè aquí la guerra de Successió encara bategava, Patiño va incorporar-se a l’envestida borbònica. El 24 d’abril, Felip V reunia un grup d’homes per encarregar-los l’ocupació del Principat, i entre ells, José Patiño rebia la missió “de establecer el método en que las armas debían entrar en Cataluña”. L’1 de juliol l’Exèrcit borbònic començava l’ocupació final de Catalunya.

Quinzenades: l'avançament d'un nou sistema fiscal
Tenint en compte que la rendició no figurava entre els propòsits dels catalans i que l’hivern s’apropava, el 1713 l’Exèrcit borbònic es va veure obligat a replantejar la logística de la guerra. En aquest context, va ser Patiño qui va pensar un sistema per obtenir diners per pagar les tropes que assetjaven la capital catalana: les quinzenades. La voluntat era aconseguir fins al desembre del 1713, en tandes de cada quinze dies, 750.000 lliures repartides proporcionalment entre totes les vegueries. Una quantitat altíssima per a un país en guerra. Ara bé, aquell era un impost només per pal·liar les circumstàncies del conflicte, o era l’avançament d’un nou sistema fiscal?

Els ciutadans així ho van creure i les revoltes no es van fer esperar. El gener del 1714 diverses poblacions de Catalunya es van aixecar. Malgrat la repressió a mata-degolla, la xifra prevista no es va poder obtenir. Això, però, no va comportar que es deixés de pagar. A les acaballes del 1714, Patiño, inflexible i tenaç en les seves decisions, va enviar delegats per tot el Principat acompanyats de tropes a recaptar els terminis endarrerits i va afegir els eclesiàstics i la gent de Barcelona en el repartiment. En diversos indrets hi hagué detencions de veïns que després de tants anys de conflicte no podien fer front a una imposició d’aquestes característiques.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota
Es tracta de tres temples que s'haurien construït entre els anys 2000 i 1500 aC
L'estructura subterrània descoberta al nucli antic de la ciutat es podrà visitar a partir del juny
Segons Plató, l’oricalc era un metall propi de l’Atlàntida, el continent perdut
El temporal de gener ha desenterrat parcialment les restes a prop d'una antiga discoteca
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació