Amb 52 torres i tres quilòmetres de muralla, la ciutadella medieval de Carcassona —a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló— és una fortificació única a Europa que per la seva grandària i pel bon estat de conservació va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Però malgrat l'espectacularitat de les restes, fins fa ben poc encara no s'havia fet cap recerca científica per datar les muralles. Ara, però, un grup d'historiadors hi ha volgut posar remei: l'Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, juntament amb altres centres francesos i de l'Estat espanyol, ha participat en un projecte per estudiar els murs i datar-los amb precisió.
Després del treball de camp, els investigadors estudien tota la documentació recollida en aquesta primera fase. "Es tracta d'una edificació de tanta complexitat que hem hagut de consensuar una metodologia especifica per al cas de Carcassona", explica la investigadora Gisela Ripoll, professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. En la fortificació hi ha vestigis de diverses èpoques: trams de l'antiguitat tardana, del segle XII i del XIII, juntament amb totes les restauracions successives fins al segle XIX. En pocs mesos s'espera que es pugui fer públic l'estudi definitiu. Segons Ripoll, la recerca "ajudarà a conèixer millor el patrimoni històric de la departament de l'Aude i Carcassona, tant des del vessant científic com des del cultural". La historiadora també ha remarcat el fet que investigadors de la Universitat de Barcelona participin en un projecte en una ciutat com Carcassona, "que té tants lligams històrics amb el nostre país des de l'època romana, des d'haver estat la residència dels comtes de Barcelona fins a ser refugi dels republicans a l'exili".
Després del treball de camp, els investigadors estudien tota la documentació recollida en aquesta primera fase. "Es tracta d'una edificació de tanta complexitat que hem hagut de consensuar una metodologia especifica per al cas de Carcassona", explica la investigadora Gisela Ripoll, professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. En la fortificació hi ha vestigis de diverses èpoques: trams de l'antiguitat tardana, del segle XII i del XIII, juntament amb totes les restauracions successives fins al segle XIX. En pocs mesos s'espera que es pugui fer públic l'estudi definitiu. Segons Ripoll, la recerca "ajudarà a conèixer millor el patrimoni històric de la departament de l'Aude i Carcassona, tant des del vessant científic com des del cultural". La historiadora també ha remarcat el fet que investigadors de la Universitat de Barcelona participin en un projecte en una ciutat com Carcassona, "que té tants lligams històrics amb el nostre país des de l'època romana, des d'haver estat la residència dels comtes de Barcelona fins a ser refugi dels republicans a l'exili".