sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Tirant lo Blanc: entre la ficció i la realitat

Un retrat de la cort imperial

Els afers de la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II, van inspirar Joanot Martorell per escriure un dels capítols més coneguts del 'Tirant lo Blanc'

Víctor Labrado (text), Lola Badia (assessorament)

Joanot Martorell
'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell
En aquest reportatge

Des de la mort d’Alfons el Magnànim i l’arribada al tron de Joan II, l’any 1458, a la corona se succeïen les convulsions que abocarien a la guerra entre el rei i la Generalitat de Catalunya (vegeu Sàpiens 103). És en aquest context que es va escriure el Tirant. Joan II, enfrontat amb el seu fill primogènit, Carles de Viana, l’havia fet detenir i empresonar. Aquell cop de mà va desfermar un escàndol formidable. Carles de Viana gaudia d’una gran popularitat a Catalunya i la Generalitat li feia costat decididament contra el pare i la madrastra, la jove reina Joana Enríquez. Les pressions per alliberar-lo van ser de tal magnitud que van doblegar la voluntat reial.

Així, doncs, Joan II el 25 de març va donar l’ordre de treure el príncep de la presó i va encarregar a la reina que l’acompanyés des de Morella, on havia estat tancat, fins a Barcelona. Els ambaixadors de Barcelona es van avançar a rebre’ls fins a Tortosa i van fer saber a la reina que no consentirien la seva presència en la rebuda triomfal que esperava al príncep a la capital. Joana Enríquez es va plegar a les exigències dels súbdits i va haver de restar a Vilafranca del Penedès, al palau reial.

Va ser aleshores quan es va produir l’anècdota que inspiraria a Joanot Martorell l’episodi del bany. La coneixem gràcies al cronista Jaume Safont, funcionari encarregat de redactar el Dietari de la Generalitat. Diu Safont que el 28 de març d’aquell 1461, “al fil de la mitjanit, essent la senyora reina a Vilafranca de Penedès, se seguí una molt gran remor en la cambra de la dita senyora”. En va ser la causa “un foll de capellà”, Miquel Martines de Terol, i que era membre “de la capella del senyor rei”. Aquest “s’amagà en la cambra de la dita senyora, e havia’s meses [s’havia ficat] algunes follies al cap, les quals la dita senyora per la sua grandíssima virtut no volc [volgué] comportar. E lo dit capellà, saltant per una finestra se desllogà lo peu”. El pobre capellà enamorat va fer molt mala fi. Diu Jaume Safont que el van agafar i que “aprés mai s’és sabut res d’ell”.

En el dietari personal que redactava Safont hi trobem una frase suprimida al text institucional ben significativa, en la qual el redactor deixa entreveure que la fugida no s’havia produït pel sol rebuig de la reina, sinó per la intervenció dels que ho havien “sentit” des de fora de la cambra. Aquí és on el paral·lelisme entre la malifeta de mossèn Miquel Martines de Terol i l’episodi del Tirant s’arrodoneix: tots dos enamorats s’amaguen a la cambra de la princesa fictícia o de la reina real; tots dos són sentits i provoquen una molt gran remor; això desbarata els seus plans, tots dos fugen per una finestra i, en caure a terra, l’un es disloca el peu i l’altre es trenca la cama.

La notícia de l’estrèpit a la cambra de la senyora reina a Vilafranca del Penedès s’adaptava perfectament a les intencions narratives de Martorell. L’any 1461, en plena redacció de la novel·la, ell tenia uns cinquanta anys d’edat. Era, doncs, un home vell per a l’època i probablement malalt —moriria l’abril del 1465. La tresoreria de Martorell també ha estat motiu de polèmica entre els historiadors donat que l’autor va fer servir el manuscrit del Tirant com a garantia d’un préstec que va demanar a Martí Joan de Galba. En no poder-lo tornar, el llibre va acabar en mans de Galba que, amb el temps, passaria a ser considerat coautor de l’obra.

Una vida de novel·la
La biografia de Joanot Martorell bé podria ser tota sola l’argument d’una novel·la de cavalleries. Nascut entre el 1410 i el 1411 en una família benestants, la seva infància va transcórrer entre València i Gandia, ciutats que vivien dècades d’esplendor econòmica. La major part de la Mediterrània estava en mans de la corona catalanoaragonesa i el comerç gaudia d’un creixement insòlit fins aleshores, un fet que a la llarga significaria el traspàs del poder de la noblesa a la burgesia. La família de Martorell pertanyia als primers. L’avi Guillem havia estat conseller reial i el seu pare, Francesc, majordom de Martí l’Humà.

L’univers cortesà i els ideals de la vida cavalleresca impregnaven la casa on creixia Joanot. Aspectes com l’honor o la glòria van esdevenir una part natural de la seva educació i van tenir un impacte inevitable en la seva vida, plena d’afers d’armes i embolics amorosos dels quals després es va nodrir per redactar el 'Tirant'.

Enllaços relacionats
Revista Sàpiens núm. 103
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
Per commemorar l'efemèride, s'han organitzat desenes d'activitats en centres culturals d'arreu del país
Vine a escoltar històries marítimes i música antiga en directe a la nova sessió que organitzem amb el Museu Marítim de Barcelona
Aquesta convocatòria potenciarà el vessant històric
Joan Pinyol va saber el destí del seu avi a través de SÀPIENS. En relatem els esforços de la família per localitzar-lo
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació