sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Moderna
Els papers perduts de Carles d'Àustria

Una aliança amb la gran potència naval

Una carta de Carles d'Àustria trobada per SÀPIENS va aclarir perquè les tropes aliades van desembarcar a Barcelona

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

L'arxiduc Carles d'Àustria
L'arxiduc Carles d'Àustria
Jan Arkesteijn
En aquest reportatge

SÀPIENS i l’historiador Àngel Casals van viatjar el 2009 a Nàpols —i més concretament a l’Archivio di Stato— per tal de consultar la documentació emmagatzemada dins del fons del Consiglio de Spagna. Després de diverses visites a aquesta seu, van poder examinar un veritable tresor documental: l’arxiu del govern de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió, més de 6.000 documents de l’época que mai ningú no havia examinat. A tall d’exemple, a Nàpols hi van poder consultar les nombroses cartes enviades per Ramon de Vilana-Perlas, secretari de Carles d’Àustria.

Aquests documents, escrits per un dels homes amb més poder al Principat i, per tant, que més informació tenia del desenvolupament dels fets, incloien cartes a militars, a la cort de Viena, al plenipotenciari anglès Mitford Crowe, indicant-li que havia d’aconseguir recursos per finançar la guerra. A partir d'aquí, van elaborar aquest reportatge publicat en un suplement del número 76 de la revista, que avui recuperem per recordar que també un novembre l'arxiduc Carles d'Àustria esdevenia rei de la corona d'Aragó.

En el cas de la guerra de Successió, la historiografia catalana tradicional havia tendit, durant molt temps, a reduir el conflicte a una guerra civil, obviant la dimensió internacional de la contesa. Però superat aquest escull, un cop s’han posat al lloc corresponent el paper dels francesos d’una banda, i el dels anglesos, austríacs, holandesos i portuguesos de l’altra, la documentació estudiada encara deixava força interrogants oberts o certeses que, ben mirat, no es podien certificar. Gràcies a la consulta de tota aquesta documentació, es van poder resoldre diverses incògnites i conèixer nous aspectes del conflicte.

Desembarcar a Barcelona
Un exemple d’això darrer: l’agost del 1705, les tropes aliades van fer el segon atac sobre Barcelona, amb el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt al capdavant d’un exèrcit format per uns disset mil homes arribats per mar que es van sumar als més de sis mil vigatans (voluntaris catalans partidaris de Carles d’Àustria) mobilitzats per a l’ocasió. L’operació, que va culminar amb l’entrada a Barcelona l’octubre d’aquell mateix any, s’havia començat a programar a Lisboa, on durant els primers anys del conflicte s’hi havien desplaçat un bon nombre d’austriacistes, tant catalans com castellans, que pretenien adherir-se al projecte dels aliats, tal com confirmava l’abundant documentació en aquest sentit trobada a Nàpols. Allà també van tenir lloc els primers contactes amb els anglesos.

Però el compromís entre les forces aliades i les catalanes va establir-se pel conegut pacte de Gènova del juny del 1705, després que un primer intent d’assetjar Barcelona, el maig del 1704, hagués fracassat perquè els aliats no tenien contacte amb els austriacistes de l’interior del país. I si en les primeres converses a Portugal s’havia especulat l’opció que l’arxiduc desembarqués a Cadis, com ho preferien els castellans, que volien que l’avenç austriacista comencés des d’Andalusia, les relacions amb els vigatans van decantar la balança per la Ciutat Comtal.

Però als estudiosos sempre els havia fet ballar el cap el fet de no posseir cap document d’un testimoni presencial d’aquest fet, i més sabent que en les reunions portugueses s’havia parlat de la possibilitat de desembarcar a Cadis. A l’Arxiu d’Estat de Nàpols es van poder desfer els dubtes. S'hi va trobar una carta de l’arxiduc mateix que, no solament ratificava el que fins ara sabíem gràcies a les 'Narraciones Históricas' de Francesc de Castellví, sinó que n’amplia els detalls: els holandesos volien desembarcar a Cadis i davant la diatriba, Carles optà per Catalunya i Barcelona. Que no va ser una decisió precipitada, ho demostren molts més documents napolitans.

En alguns s’estableixen les fòrmules legals per als nomenaments de càrrecs i els juraments que s’haurien de prestar al Principat un cop aquest hagués estat ocupat; o el protocol que caldria seguir per enviar cartes als municipis catalans, ja fos perqué s’unissin a la causa o per trametre’ls qualsevol altra ordre. Tot plegat fa pensar en certa sensació d’eufòria entre els aliats. En canvi, van caldre dos intents per fer-se amb la ciutat i la resistència de les tropes flipistes va combinarse amb la cautela (o por) dels barcelonins a les possibles represàlies del virrei Velasco. Però com es va decantar a favor seu tota aquesta ambiciosa operació? El comandant anglès Petersborough va tirar pel dret i, tot i que l’acció va acabar sent victoriosa, va provocar la mort de Jordi de Hessen-Darmstadt. I no només això: va obrir les primeres esquerdes de la relació entre Carles i els totpoderosos aliats britànics.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 76
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Entre una quarta i una cinquena part de la humanitat professa l'islam, la religió que va predicar Mahoma a la primeria del segle VII
Surten a la llum vuit mòmies, deu taüts amb decoració original i centenars de figures funeràries
Es tracta d’unes empremtes de fa 247 milions d’anys procedents d’un arcosauromorf
El líder de la tribu celta que va inspirar Uderzo i Goscinny
Rememorem els 80 anys del bombardeig de Guernica tot repassant els atacs aeris més sanguinaris contra la població civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació