sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Carlemany. El pare d'Europa

Fill d'un llinatge no reial

El pare de Carlemany, Pipí el Breu, fou un majordom de palau amb influents funcions polítiques que es va fer amb el tron

Jordi Mata (text), David Garrido (assessorament)

Coronació de Carlemany
Miniatura de Lleó III coronant a Carlemany
Kjetil r

Emperador d’Occident, rei dels francs i dels llombards, protector de l’Església, impulsor del ressorgiment de la cultura i les arts llatines, considerat el creador de les monarquies francesa i alemanya i també el pare d’Europa, la figura de Carles I, Carlemany per a la posteritat, ha sovintejat en el món de les llegendes i ocupa un lloc central en la història dels segles VIII i IX.

El 25 de desembre del 800, a Roma, mentre Carlemany, sobirà dels francs i dels llombards, orava agenollat davant l’altar major de l’església de Sant Pere durant la missa de Nadal, el papa Lleó III va posar-li una corona al cap sense avís previ i va saludar-lo com a emperador i august. Tal acció, interpretada com una restauració amb aspecte cristià de l’antic estat dels cèsars romans, havia de causar una forta controvèrsia.

El primer biògraf de Carlemany i contemporani seu, Eginard, va comentar que el rei ignorava les intencions del pontífex i que no desitjava el títol imperial, afirmacions que avui són qüestionades. Li agradés o no la dignitat, el cert era que representava el cim per a algú que en néixer no pertanyia a una estirp reial.

Una nova dinastia
No se sap del cert la data i el lloc de naixement de Carlemany. Herstal, prop de Lieja, és la ciutat on habitualment s’ha situat el seu bressol, però també Aquisgrà i altres indrets s’han assenyalat com a ubicacions de naixement del futur emperador, fet que hauria esdevingut el 742, el 747 o el 748. La seva infància i joventut són encara més desconegudes en un període en què es van viure canvis profunds al regne dels francs.

El seu avi, Carles Martell, que havia frenat l’expansió mahometana a l’Occident europeu en derrotar el 732, a Tours, l’Exèrcit musulmà, era majordom de palau, una mena de primer ministre que tenia cura de tots els afers que afectaven la casa del rei. I és que el pes polític d'aquest tipus de majordoms havia augmentat en les dècades anteriors, tant com havia minvat el dels monarques, i eren prou influents per transferir les seves funcions als seus hereus. Això és el que va passar el 741 en morir Carles Martell i ser succeït pel seu fill Pipí, que seria anomenat el Breu per la seva baixa estatura.

Deu anys després, Pipí va enviar cartes al papa de Roma, Zacaries I, en les quals preguntava si el títol de rei pertanyia a aquell que exercia el poder o a aquell que tingués llinatge reial. La resposta papal fou que el poder reial s’havia d’acompanyar dels atributs regis, resposta que a Pipí li va valer per destronar el darrer sobirà merovingi, Khilderic III, tan irrellevant com els seus immediats predecessors, i proclamar-se rei.

Amb aquest cop d’estat es va crear la dinastia carolíngia, el nom de la qual prové de Carles Martell, i es van encetar els seus vincles amb l’Església. D’acord amb el dret successori franc, que preveia repartir territoris entre diferents hereus, al fill de Pipí, Carlemany, aleshores un nen, li pertocaria part d’una monarquia que abastaria Nèustria (nord-oest de França), Austràsia (est de França, oest d’Alemanya, Bèlgica i Països Baixos), Borgonya, Alvèrnia, Aquitània, Septimània i Provença.

Quan va morir Pipí el Breu el 768, Carlemany va heretar les regions exteriors i occidentals del regne, que vorejaven el mar, i el seu germà petit, Carloman, va rebre les interiors i orientals, que limitaven amb Itàlia. El repartiment no va satisfer els germans, que van intrigar l’un contra l’altre.

El moment crític de la seva relació va arribar el 770, quan Carlemany va signar un tractat amb el ducat de Baviera i es va casar amb una filla del rei dels llombards, que dominaven el nord d’Itàlia, amb la finalitat d’envoltar Carloman amb aliats seus. Tanmateix, la sobtada mort de Carloman, el 771, va evitar un conflicte obert i permeté restablir la unitat territorial del regne franc.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Víctor Gavín ha localitzat els documents on apareixen els confidents amb qui els cònsols nord-americans es reunien per conèixer els detalls de tot el que es movia durant la dictadura
En l'acte s'han reivindicat la importància i la vigència dels clàssics
A casa nostra els maçons han estat sovint perseguits ja sigui per les seves idees progressistes, pel paper de l’Església catòlica o per ser una de les obsessions Franco, cosa que els ha obligat a viure en clandestinitat i a quedar envoltats de misteri
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació