sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Època Moderna
La Grossa del 1700

La Grossa del 1700

Fa tres segles els catalans ja jugàvem a la loteria

Albert Garcia Espuche

Loteria de Nadal
El primer sorteig de la loteria de Nadal es va celebrar el 1763
En aquest reportatge
  • La Grossa del 1700

Sempre s’havia afirmat que la loteria havia arribat a l’Estat espanyol de la mà de Carles III el 1763, seguint l’experiència napolitana. Però recerques recents de l’historiador Albert Garcia Espuche han posat de manifest que, a les acaballes del segle XVII i a la primeria del segle XVIII, a Barcelona ja s’organitzava “la Grossa” per al deliri dels seus habitants.

La loteria del 1700 va ser una iniciativa de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona per tal d’obtenir fons per als malalts pobres. Un full volant imprès per Tomàs Loriente i localitzat a l’Arxiu Històric de la Santa Creu explicava com es portaria a terme el sorteig i quins serien els premis. Atès que en aquest fullet no es parlava de la loteria com una cosa nova, cal deduir que no era la primera vegada que un sorteig d’aquesta tipologia se celebrava a la capital catalana.

El sorteig tenia 22.000 números, a un preu de 5,5 lliures el número. Per tant, es preveia recaptar unes 121.000 lliures, el 12% de les quals aniria destinat a l’Hospital. El primer premi seria de 19.250 lliures, una quantitat equivalent al valor d’unes 25 cases barcelonines de preu mitjà! La venda de números, però, no es va poder completar, perquè l’any 1700 fou el de la mort de Carles II sense descendència i del preludi de la guerra de Successió.

Mans innocents i globus giratoris
El rigor del sorteig, que el monarca havia autoritzat, quedava assegurat pel procediment estipulat per fer-lo. Els organitzadors disposaven de dos “globus” giratoris, l’un amb els números i l’altre amb els premis, i tenien previst escollir dos nens a sort entre dotze. Iniciat el sorteig, el primer nen prendria un número del primer globus, i l’altre la quantitat que li corresponia, del segon, i així successivament. Després de cada extracció doble, els responsables de la loteria havien d’anunciar el número triat, el nom del comprador i el premi o la manca de premi.

La seriositat de la loteria es va fer també explícita en el magnífic i solemne Llibre dels rodolins, on s’apuntà curosament el nom del comprador de cada número i el destinatari que havia determinat per al possible premi. Els dos documents conservats, el full i el llibre, garants de transparència i de rigor, han esdevingut dos preciosos elements del nostre patrimoni cultural.

Molts dels compradors deixaren dit en el Llibre dels rodolins que les quantitats guanyades serien per a alguna institució benèfica de la ciutat, un fet que augmentava el caràcter assistencial del sorteig.

Passió per les apostes
Cal subratllar també que una bona part dels qui van adquirir números no eren catalans, sinó naturals d’Espanya, Portugal, França o Itàlia! En aquest sentit, convé saber que l’imprès o full explicatiu que es conserva està redactat en francès, i és lògic pensar que se’n van publicar versions en alguna altra llengua.

L’existència precoç de la loteria a Barcelona no era un fet casual. A la capital catalana, com a la resta del país, hi havia un ambient cultural impregnat per l’atzar i per tot el que comportava, tant en el camp polític com en el lúdic i en altres. Les apostes havien esdevingut passió i eren indissociables de diversos jocs populars, com el de la raqueta, el de l’argolla i els jocs de taula. Era tan gran aquest entusiasme, que a Barcelona es va inventar un predecessor de la ruleta, el joc de l’auca, que després va passar a països com Itàlia, Suïssa o França. A la Ciutat Comtal s’apostava en relació amb qualsevol esdeveniment que impliqués atzar, i es feien llistes amb les apostes i els apostadors. El bisbe, preocupat per la perdició d’ànimes que això comportava, intentava sempre requisar dites llistes, però, per evitar-ho, els organitzadors les guardaven en esglésies i altres llocs inviolables.

D’una altra banda, els consellers de la ciutat i altres càrrecs eren triats a sort, després d’haver introduït dins un sac els rodolins amb els noms dels qui podien ser escollits (insaculació). L’extracció feta a l’atzar per una mà innocent decidia quins serien, per un any, els responsables del govern de la ciutat. Fora de l’àmbit polític, les tries a l’atzar eren del tot comunes: servien tant per escollir les donzelles beneficiades per un llegat pietós, com per decidir quins membres d’un gremi havien de sortir a lluitar fora muralles durant el setge del 1713-1714. Aquesta convivència habitual amb l’atzar va propiciar, fins i tot, el maridatge del sorteig polític i el sorteig lúdic. En efecte, s’apostava també sobre quines serien les persones triades com a consellers.

L’ús habitual de la sort per triar de manera neutral, quelcom profundament present a la mentalitat catalana del període, havia de tenir influència en la passió per les apostes i les tries atzaroses de rodolins en el joc de l’auca, o ruleta catalana 'avant la lettre', i en la precocitat de la loteria.

Un sorteig a la mida de la societat
En síntesi, la societat catalana del segle XVII i la primeria del XVIII emprava sensatament l’atzar en l’àmbit polític, mostrava una gran passió per les apostes en el món lúdic, buscava la transparència en els procediments i tenia una clara consciència de solidaritat amb els més desfavorits. A més, dita societat mantenia una relació intensa amb mig món, i si rebia innovacions d’arreu, alhora exportava creacions pròpies.

Així, es pot dir que la loteria catalana del 1700, assistencial, lúdica, rigorosa, transparent i coneguda fora de les seves fronteres, encaixava plenament amb les maneres de fer d’aquella societat.


Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Amb la suspensió 'de facto' de l'autonomia, repassem 12 moments en què l'Estat ha tingut Catalunya en el seu objectiu
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació