Francesc de Castellví va ser un dels principals cronistes de la guerra de Successió. En els seus relats va explicar exhaustivament el conflicte bèl·lic que va enfrontar les nacions europees al tombant del segle XVIII i que va repercutir decisivament en la història del Catalunya, després de la desfeta de Barcelona l'11 de setembre de 1714 en la lluita contra els borbons. Els textos van ser escrits entre el 1700 i el 1725 i han estat una de les fonts bàsiques per estudiar la guerra i, en particular, el setge de Barcelona.
Fins ara, però, els textos només havien estat a l'abast de minories acadèmiques. L'editorial EADOP hi ha volgut posar remei i acaba de publicar ‘Les narracions històriques', una edició de 381 pàgines i de lectura amena però respectuosa amb l'original que vol donar reconeixement popular a l'obra de Castellví. Antoni Dalmau s'ha encarregat de la traducció dels textos —l'original estava escrit en castellà—, mentre que els historiadors Mercè Morales i Jordi Mata, col·laborador de SÀPIENS, n'han fet la selecció.
Ell llibre, a més, inclou nous textos que situen el lector en el marc històric, biografies abreujades dels principals protagonistes i un seguit d'anotacions que contextualitzen la crònica de Castellví amb aspectes complementaris del conflicte, com el paper que hi van tenir les dones i la participació d'Aragó i València.
Fins ara, però, els textos només havien estat a l'abast de minories acadèmiques. L'editorial EADOP hi ha volgut posar remei i acaba de publicar ‘Les narracions històriques', una edició de 381 pàgines i de lectura amena però respectuosa amb l'original que vol donar reconeixement popular a l'obra de Castellví. Antoni Dalmau s'ha encarregat de la traducció dels textos —l'original estava escrit en castellà—, mentre que els historiadors Mercè Morales i Jordi Mata, col·laborador de SÀPIENS, n'han fet la selecció.
Ell llibre, a més, inclou nous textos que situen el lector en el marc històric, biografies abreujades dels principals protagonistes i un seguit d'anotacions que contextualitzen la crònica de Castellví amb aspectes complementaris del conflicte, com el paper que hi van tenir les dones i la participació d'Aragó i València.