Al segle I, l'erupció del Vesuvi va colgar de cendra i roques les ciutats de Pompeia i Herculà. Malgrat el desastre, sota aquell mantell de residus volcànics s'hi van conservar, entre d'altres, les restes de palaus amb frescos gairebé intactes, i també —i això és menys conegut— gairebé 1.800 rotlles de papir carbonitzats. Els documents van aparèixer en una vil·la situada al vessant de la muntanya del Vesuvi, a prop d'Herculà, que havia estat propietat del sogre de Juli Cèsar.
Ara, un grup d'investigadors italians i francesos ha aprofitat les possibilitats de la tecnologia dels raigs X desenvolupada en el Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró de Grenoble per intentar desxifrar-ne el contingut. De moment, ho han aconseguit parcialment en l'anàlisi del papir catalogat amb el nom ‘PHerc.Paris.4'. I tot i que les lletres i les síl·labes detectades no permeten llegir-ne tot el contingut, sí que s'ha pogut determinar l'estil de l'escrivent i la llengua utilitzada: el grec.
Apuntar l'autoria del relat és encara arriscat, si bé els estudiosos treballen amb la hipòtesi que es podria tractar del pensador Filodem de Gadara, un filòsof grec seguidor d'Epicur. Per la seva complexitat tècnica, l'estudi avança a poc a poc, però els investigadors asseguren que les noves tecnologies i els avenços científics han obert la porta a poder desxifrar més textos d'una de les biblioteques de papirs conservades més importants de l'antiguitat.
Ara, un grup d'investigadors italians i francesos ha aprofitat les possibilitats de la tecnologia dels raigs X desenvolupada en el Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró de Grenoble per intentar desxifrar-ne el contingut. De moment, ho han aconseguit parcialment en l'anàlisi del papir catalogat amb el nom ‘PHerc.Paris.4'. I tot i que les lletres i les síl·labes detectades no permeten llegir-ne tot el contingut, sí que s'ha pogut determinar l'estil de l'escrivent i la llengua utilitzada: el grec.
Apuntar l'autoria del relat és encara arriscat, si bé els estudiosos treballen amb la hipòtesi que es podria tractar del pensador Filodem de Gadara, un filòsof grec seguidor d'Epicur. Per la seva complexitat tècnica, l'estudi avança a poc a poc, però els investigadors asseguren que les noves tecnologies i els avenços científics han obert la porta a poder desxifrar més textos d'una de les biblioteques de papirs conservades més importants de l'antiguitat.