sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Els enigmes de Marco Polo

Una família de comerciants

Marco Polo va emprendre el seu primer viatge als disset anys amb el seu pare i el seu oncle

Àlex Novials (text), Manuel Forcano (assessorament)

Els viatges de Marco Polo
Miniatura dels viatges de Marco Polo
Quibik
En aquest reportatge

El seu nom evoca l'essència del viatge, el descobriment de realitats desconegudes i meravelloses. Tot i això, la seva figura continua despertant discussions interminables entre els historiadors. Fins on va arribar? Realment va visitar la Xina? Què hi va fer? I, en tornar, com va confeccionar el seu llibre?

No hi ha res del tot cert al vol tant d’aquest personatge enigmàtic. Suposem que va néixer el 1254 i sabem que va marxar de Venècia als disset anys, per no retornar-hi fins als quaranta-un. També sabem que el llibre amb la narració dels seus viatges va presentar a Occident un món desconegut fins llavors, exòtic i fascinant. Com diu el seu propi prefaci, “des que Déu va crear Adam i fins al dia d’avui, cap cristià ni pagà, tàrtar o sarraí, ni cap home de cap raça, no ha vist o descobert tantes meravelles al món com ho va fer misser Marco Polo. I per això us dic que ell mateix va pensar que seria un gran mal si no quedessin escrites totes les meravelles que va contemplar”. I així ho va fer, convertint-se en el principal responsable d’una obertura d’horitzons sense precedents per als habitants d’Europa.

El mercader de Venècia
La casa familiar dels Polo pertanyia a la parròquia de Sant Sever, a Venècia. El pare de Marco, Niccolò, i els seus dos germans eren mercaders en un temps en què el comerç venecià s’expandia a un ritme que mai més no podria ser igualat. Era l’època que culminaria amb l’encunyació del ducat d’or venecià, autèntica divisa internacional durant l’edat mitjana. Gran part d’aquest comerç tenia lloc amb Orient, a través d’Alexandria i Acre. Venècia posseïa part de l’imperi Bizantí i de la ciutat de Constantinoble, des d’on es transportaven sedes, pigments, pells, pebre, cotó, fusta i esclaus, que després s’exportaven a la resta d’Europa.

Els Polo van fer fortuna comerciant a la mar Negra i van obrir una casa comercial al port de Soldaia, a Crimea. El pare de Marco i el seu oncle, Maffeo, van ser pioners en el viatge cap a la Xina per casualitat. Cap al 1260 es van dirigir a les estepes per comerciar, però en tornar van trobar el camí tallat per un conflicte entre dos líders tribals, i es van haver de desviar cap a Bukhara, ciutat comercial de l’Àsia central. Allà hi van romandre tres anys, bloquejats i sense poder tornar a casa, fins que una ambaixada amb destí a la cort del Gran Khan els va oferir d’unir-se a ells.

Després d’un any de viatge, sempre segons el llibre de Marco, van arribar en presència del Khublai Khan, que els va rebre i els va demanar que portessin una ambaixada al papa. Al cap de tres anys van arribar a Venècia, encara que probablement el temps d’anada i tornada es va exagerar per subratllar les grans distàncies que van travessar. Dos anys després, els germans es van posar de nou en camí, acompanyats pel jove Marco, que tenia disset anys. Després de tres anys i mig de viatge (probablement també exagerats, tot i el “mal temps i fred extrem” que descriu el llibre), van arribar al palau d’estiu de Khublai.

Això devia ser vers el 1275. Els tres Polo passarien els propers disset anys a la Xina. No hi ha cap font xinesa que aporti evidències de l’estada dels Polo, tot i que no és inversemblant que adoptessin noms mongols. El llibre explica
que Marco va ser designat pel Gran Khan per a alguna mena de càrrec administratiu. Des que el 1273 havia reunificat per primer cop en tres segles el nord i el sud de la Xina, Khublai intentava refermar la seva autoritat alliberant l’administració de l’imperi de la seva dependència de la classe nadiua de mandarins. Per això volia ampliar al màxim la presència d’estrangers entre els oficials del govern.

El llibre mostra Marco com un dels principals consellers del Gran Khan. Es diu que va aprendre amb molta rapidesa la llengua i els costums dels mongols, cosa que va propiciar que actués com a enviat especial del sobirà en diverses missions, i que va arribar, almenys en una ocasió, en un país tan llunyà com l’Índia. El que sembla és que va sobresortir a l’hora de relatar allò que havia vist, habilitat que Khublai valorava molt, i que el va fer triomfar a la cort.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 61
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Repassem la història d'aquesta organització criminal en 13 punts
Identifiquem algunes vies públiques que reten homenatge a personatges com Isabel la Catòlica, Ramón Franco, Carles III o Ramiro Ledesma
El dijous 26 d'octubre té lloc la primera sessió, en què parlarem sobre el canvi de concepció del món quan es va tenir constància que la Terra és rodona
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació