La caça amb arc va tenir una funció social en les col·lectivitats neolítiques: aportava prestigi social a l'activitat física i als individus que la practicaven. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d'arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d'estudiar els arcs neolítics trobats al jaciment de la Draga de Banyoles, a la comarca del Pla de l'Estany. "Si comparem les escasses restes animals i l'abundant material de caça trobats en el jaciment, arribem a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça. Els arcs neolítics podrien haver tingut una important funció social i de col•lectivitat, a més d'aportar prestigi a l'activitat física", explica Xavier Terradas, arqueòleg del CSIC.
Tres arcs de fusta de teix d'entre 7.400 i 7.200 anys d'antiguitat han estat la base sobre la qual s'articula l'estudi. Es tracta de les peces d'aquest tipus més antigues trobades fins al moment. Així, els arcs recuperats en el jaciment de la Draga constitueixen un document material únic sobre la caça i la tecnologia del neolític inicial. A més, són una prova arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles i per analitzar l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos.
Tres arcs de fusta de teix d'entre 7.400 i 7.200 anys d'antiguitat han estat la base sobre la qual s'articula l'estudi. Es tracta de les peces d'aquest tipus més antigues trobades fins al moment. Així, els arcs recuperats en el jaciment de la Draga constitueixen un document material únic sobre la caça i la tecnologia del neolític inicial. A més, són una prova arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles i per analitzar l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos.