‘Presència', 50 anys de servei al país

‘Presència', la revista dels diumenges del diari ‘El Punt Avui', compleix cinquanta anys el 10 d'abril. Per celebrar-ho, aquest diumenge publica un número especial de 126 pàgines amb cinquanta entrevistes a personalitats del món cultural, econòmic, polític i social català.

Entre els entrevistats, destaquen les actrius Montserrat Carulla i Teresa Gimpera i l'actor Juanjo Puigcorbé; empresàries com Helena de Felipe, Helena Guardans i Queta Domènech, i personalitats del món de les lletres com Marta Pessarrodona, Joan Margarit, Josep Vallverdú i Isabel Martí. La revista també ha entrevistat els pedagogs Joaquim Arenas i Maria Antònia Canals, les dissenyadores de moda Roser Marcé i Toton Comella, i representants del món de l'esport com ara Agustí Montal, David Moner, l'expilot Toni Gorgot i la presidenta de la UE Llagostera, Isabel Tarragó.

De l'àmbit polític, destaquen les entrevistes a Joan Rigol, Montserrat Tura, Carme-Laura Gil i l'ex eurodiputada Concepció Ferrer, mentre que del món religiós entrevista l'abat de Montserrat Josep Maria Soler, i Antoni Matabosch. Del món científic, l'investigador Bonaventura Clotet, les biòlogues Anna Veiga i Montse Vendrell, i la geògrafa Anna Cabré. Per acabar, l'economista Josep Maria Bricall, l'historiador Josep Fontana, la cineasta Isona Passola, la catedràtica de Comunicació Imma Tubella i l'exdirigent d'Unió de Pagesos Pep Riera.

Referent de la catalanitat
Vint pàgines, dues de les quals eren en català, i un preu de 8 pessetes. Així era el primer número de ‘Presència', aparegut el 10 d'abril de 1965, fa cinquanta anys. La revista va néixer en la foscor del franquisme i en una Girona grisa i negra, ciutat de funcionaris, capellans, metges i botiguers que intentava aixecar el cap enmig de l'opressió del règim. Però des del primer moment la revista fundada pel periodista, polític i banquer Manuel Bonmatí (Girona, 1903-1981), un home de la Lliga, va fer gala d'un periodisme compromès i combatiu, desafiant amb el règim.

L'equip de la primera directora, Carme Alcalde, va apostar de seguida per fer una revista en l'àmbit de Catalunya. Es tractava de tirar endavant "un òrgan polític, valent, incisiu", obert a autors que no podien publicar enlloc més en aquells moments. El resultat va ser una publicació que tirava molt cap a l'esquerra i amb un cert vernís barceloní. Tot plegat va provocar les primeres multes i el recel de sectors gironins.

Des de 1967 fins a 1979, la direcció va passar a mans del reconegut periodista Narcís-Jordi Aragó i la revista va fer un tomb. Es va centrar en temes gironins, va introduir cada cop més el català, va començar a allunyar-se dels plantejaments més d'esquerra, però es va seguir mostrant molt ferma en la defensa de la catalanitat i les llibertats. Això la va abocar a noves multes i, finalment, l'any 1971, a un tancament de més de dos anys. El 1974 va renéixer amb força i, coincidint amb la fi del franquisme i la Transició, va passar uns anys d'esplendor. Però ben aviat les picabaralles polítiques i la crisi econòmica la van condemnar a la desaparició.

L'editora de ‘Punt Diari' va salvar la capçalera el 1982. El primer número sota el paraigua del diari gironí va sortir el 12 de desembre d'aquell any. Des de llavors, s'han editat 1.675 números d'una revista que ha conegut diferents formats i tipus de paper, i que, tot i publicar-se en diumenge, sempre s'ha mantingut lluny dels suplements dominicals habituals. Tampoc no ha volgut perdre mai l'esperit independent i de servei al país que els seus fundadors li van imprimir. Des de 2009, ha estat la revista dels caps de setmana també de l'‘Avui' i, finalment, des de 2011, d'‘El Punt Avui', entre altres mitjans.

El setmanari ‘Presència' es pot aconseguir al quiosc aquest diumenge, 29 de març, amb el diari ‘El Punt Avui'.