El futur de Badia del Vallès, a ‘Presència'

El setmanari d'‘El Punt Avui' repassa els quaranta anys d'història d'aquesta població, immersa ara en el debat sobre el seu futur

Portada del 'Presència'
Portada del 'Presència'
6 de març del 2015
Autor
Redacció

La revista ‘Presència' centra aquesta setmana el seu dossier en el municipi de Badia del Vallès, que va sorgir del no-res fa quaranta anys, en ple franquisme. Independent des del 1994, la població segueix immersa en el debat sobre el seu futur, l'eix principal del qual gira al voltant de la seva singularitat, com explica Sandra Pérez en el reportatge. Famílies arribades d'arreu de l'Estat i de Catalunya a partir de l'any 1975 van donar vida a aquesta ciutat constituïda únicament per blocs de pisos i que té la forma de la península Ibèrica. L'alcaldessa de Badia, Eva Menor, defensa que "la ciutat és un municipi especial que requereix un tracte especial". De fet, hi ha un fort sentiment de pertinença que es va gestar durant els primers anys d'existència de la població, en què els veïns i veïnes van lluitar per aconseguir els equipaments que no tenien.

El setmanari publica també el reportatge ‘Dones desobedients', coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora el 8 de març. A cura de la periodista Virtudes Pérez, el dossier explica com les feministes continuen lluitant per fer visible el treball de les dones després de 35 anys de polítiques d'igualtat. Ara bé, subratlla que la incorporació dels homes a les tasques domèstiques segueix sent un tema pendent. "No hem avançat en la igualtat de gènere; el model no ha variat, tot està ordenat des del punt de vista masculí", assegura una de les testimonis contactades pel reportatge.

Un altre tema destacat del ‘Presència' d'aquest diumenge és ‘L'Amèrica Llatina i el deute de les dictadures', del corresponsal d'‘El Punt Avui' a Sud-amèrica, Federico Rivas Molina. Tracta sobre com els països que han viscut dictadures han afrontat la seva transició política i han jutjat i condemnat els responsables d'aquells règims.

Finalment, la secció de Comunicació recorda el naixement, fa 25 anys, de les televisions privades a l'Estat espanyol. El 1990, Tele 5 i Antena 3 van trencar el monopoli públic. Des d'aleshores, tot i els canvis legislatius i la implantació de la TDT, que ha fragmentat el mercat, aquestes dues televisions han aconseguit liderar l'oferta amb el seu propi model comercial. Després de les darreres fusions, a més, torna a imperar el duopoli espanyol, tal com desenvolupa en el reportatge la periodista Gemma Busquets.