La ciutat de Filipos va ser fundada al segle IV aC per Filip II, pare d'Alexandre el Gran. Estava situada en un lloc estratègic, a l'antic regne hel·lènic de Macedònia, en una zona rica en mines d'or. Poc temps després de la seva fundació, es va convertir en un enclavament pròsper, punt de pas per als comerciants que es dirigien cap a Orient. Ja en època romana va ser testimoni de la principal batalla que va enfrontar els assassins de Gai Juli Cèsar i els seus hereus, Marc Antoni i el jove Octavià. Amb l'entrada a l'edat mitjana, però, es va iniciar un període de decadència i al segle XV va ser abandonada. Avui, les seves restes són un bon testimoni del pas de la Grècia clàssica al món romà i al cristianisme del Baix Imperi.
Malgrat els segles d'abandonament, Filipos ha conservat bona part de l'estructura urbana i moltes de les seves restes monumentals. I, precisament, el bon estat de conservació és el que ha portat les autoritats gregues a presentar aquest jaciment com a candidat a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Per donar encara més relleu a la candidatura, diversos representants de la cultura grega, empresaris i polítics han mostrat públicament el seu suport als impulsors del projecte. Si la Unesco aprova la sol·licitud, aquest seria el 18è monument grec que entraria a formar part de la llista d'espais Patrimoni de la Humanitat.
Malgrat els segles d'abandonament, Filipos ha conservat bona part de l'estructura urbana i moltes de les seves restes monumentals. I, precisament, el bon estat de conservació és el que ha portat les autoritats gregues a presentar aquest jaciment com a candidat a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Per donar encara més relleu a la candidatura, diversos representants de la cultura grega, empresaris i polítics han mostrat públicament el seu suport als impulsors del projecte. Si la Unesco aprova la sol·licitud, aquest seria el 18è monument grec que entraria a formar part de la llista d'espais Patrimoni de la Humanitat.