Fa quatre anys que un equip d'arqueòlegs treballa en el poblat prehistòric d'es Cap de Barbaria II, a l'illa de Formentera. La persistència ha portat els seus resultats: en una cova propera —situada en el penya-segat de la zona de la Mola, però que no han volgut identificar— han trobat les restes humanes d'una dona, d'entre 25 i 30 anys, que va ser enterrada amb els seus collarets al costat d'objectes ceràmics. Les restes tenen uns 4.000 anys d'antiguitat i obren una porta a la recerca sobre els ritus funeraris dels primers pobladors de l'illa durant l'edat del bronze.
Els arqueòlegs asseguren que el sepulcre se surt del comú perquè sembla que les comunitats de l'edat del bronze buscaven llocs escarpats i recorrien diversos quilòmetres per enterrar els seus morts seguint un ritu funerari que ara es podrà començar a desxifrar. Edgar Camarós, un dels estudiosos, ha explicat en declaracions al ‘Diario de Ibiza' que l'anàlisi de les restes permet deduir que a l'època es ‘vivia al límit', literalment parlant. És a dir, que es passava gana. Les dents recuperades pertanyen a una persona que va desenvolupar malalties relacionades amb la malnutrició. Ara, s'està en espera de l'anàlisi de la resta de peces, que poden aportar noves llums a la investigació. Els especialistes que dirigeixen aquesta excavació, vinculada als treballs del poblat d'es Cap de Barbaria II, són científics procedents de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Cantàbria i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Els arqueòlegs asseguren que el sepulcre se surt del comú perquè sembla que les comunitats de l'edat del bronze buscaven llocs escarpats i recorrien diversos quilòmetres per enterrar els seus morts seguint un ritu funerari que ara es podrà començar a desxifrar. Edgar Camarós, un dels estudiosos, ha explicat en declaracions al ‘Diario de Ibiza' que l'anàlisi de les restes permet deduir que a l'època es ‘vivia al límit', literalment parlant. És a dir, que es passava gana. Les dents recuperades pertanyen a una persona que va desenvolupar malalties relacionades amb la malnutrició. Ara, s'està en espera de l'anàlisi de la resta de peces, que poden aportar noves llums a la investigació. Els especialistes que dirigeixen aquesta excavació, vinculada als treballs del poblat d'es Cap de Barbaria II, són científics procedents de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Cantàbria i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.