Tret de sortida a l'Any Neus Català

La Generalitat de Catalunya reconeix la lluita i la trajectòria vital d'una de les supervivents del camp d'extermini de Ravensbrück

Logotip de l'Any Neus Català
Logotip de l'Any Neus Català
3 de març del 2015
Autor
Lara Ribas
S'inicien els actes de commemoració de l'Any Neus Català amb motiu del centenari del seu naixement. Avui és coneguda sobretot per ser l'única supervivent viva del camp d'extermini de Ravensbrück. Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 1915) ha dedicat la seva vida a recuperar la memòria de totes les dones i homes, les nenes i nens, que van morir als camps de concentració nazis després d'haver patit igual que ella el captiveri.

La Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, dedica aquest 2015 a homenatjar l'activista antifeixista amb tot un seguit d'actes commemoratius. Després que l'Ajuntament de Barcelona hagi atorgat a Neus Català la Medalla d'Or al Mèrit Cívic, el Govern li concedirà la Medalla d'Or de la Generalitat per distingir la seva tasca de recuperació de la memòria històrica en haver-se convertit en testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial. L'Institut Català de les Dones és l'entitat que organitza els actes de celebració i homenatge.

Neus Català va exiliar-se l'any 1939 a França. Al país veí, va participar i col·laborar amb la Resistència fins que va ser capturada i deportada pels nazis a Ravensbrück, primer, i a Flossenburg, després, on va passar un total de quinze mesos. Va ser alliberada l'any 1945 i es va traslladar a França per continuar la seva lluita contra el franquisme. Ja aleshores va iniciar la seva tasca en record de les víctimes del nazisme i, des d'aquell moment, ha engegat tot tipus de projectes i ha programat tota mena d'activitats. Un dels primers actes commemoratius serà la inauguració de la placeta de les Dones Ravensbrück al Parc Cervantes de Barcelona per part de l'Amical de Ravensbrück, del qual Neus Català és presidenta. Aquest constituirà el primer espai dedicat a la memòria de les deportades a aquell camp d'extermini nazi.