sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
El cas Vinader

El cas Vinader, el periodisme contra la guerra bruta

En morir Franco, alguns periodistes van combatre amb la ploma les intencions antidemocràtiques de l’extrema dreta, en connexió amb policies i serveis secrets. La publicació d'uns articles el va convertir en el primer periodista exiliat i pres de la democràcia espanyola.

Xavier Montanyà

Xavier Vinader i Ros Frutos
Xavier Vinader i el policia nacional Francisco Ros Frutos
© Paco Elvira

L’any 1979, el terrorisme d’extrema dreta s’havia intensificat, sobretot a Euskadi, a totes dues bandes de la frontera. Era una guerra latent. A banda dels atemptats d’ETA contra policies i militars, hi havia la repressió de l’Estat i la guerra parapolicial amb atemptats mortals contra militants abertzales i dirigents d’ETA, com Jose Miguel Beñarán Ordeñana Argala, assassinat pel Batallón Vasco Español el 1978. Però la guerra bruta no tenia fronteres. El 1979, a París, van ser assassinats, també, dos membres del grup d'extrema esquerra GRAPO: Francisco Javier Martín Eizaguirre i Aurelio Fernández Cario. El Govern i la premsa majoritària parlava d’escamots d’incontrolats. Per als bascos, eren “uniformats de dia i incontrolats de nit”, segons deia la gent. Quedava encara per demostrar, amb proves inequívoques, la mà oculta, més o menys activa, dels estats espanyol i francès en aquest tipus de violència ultra.

És en aquest context que Francisco Ros Frutos, un jove policia nacional destinat a Euskadi, es va presentar a la redacció de la revista 'Interviú' del carrer de Rocafort, 104, de Barcelona, per denunciar el que sabia. Se sentia pressionat pels seus superiors perquè s’havia enamorat d’una noia basca i, després d'haver estat a prop de missions fosques, volia explicar-ho per alliberar-se. 'Interviú', revista capdavantera a l'Estat en reportatges d'investigació, sobretot en els relacionats amb assumptes prohibits o perseguits durant la dictadura, va posar el tema en mans de Xavier Vinader, el seu millor especialista.

Un periodista incansable
Vinader era incansable. Al matí, podia entrevistar el líder del PSUC Gregorio López Raimundo, encara clandestí, i a la tarda assistir, vestit de falangista, a una concentració feixista a Paracuellos. Així va ser com els seus reportatges a 'Por Favor', 'Arreu', 'Primera Plana' i 'Interviú' van convertir-se en fonamentals en els inicis del periodisme d'investigació, juntament amb els d'altres pioners d'aquest gènere, com Jose Luis Morales, Pepe Díaz, Rafa Cid o Pepe Rei.

En contacte ja amb Vinader, Ros Frutos va continuar amb la seva activitat policial habitual a Bilbao, al cor de la guerra bruta, mentre, en condició d'infiltrat, anava informant l'equip d'investigació liderat pel periodista de noms, plans, maneres d’actuar, llocs de trobada, dipòsits d’armes i connexions policials dels ultres bascos. Ells contrastaven les dades, feien fotografies i anaven documentant els fets. Fins que un bon dia, Ros Frutos va ser víctima d’un atemptat del qual va salvar la vida de miracle. Dos “dels seus”, assegurava, l’havien abordat i li havien disparat a boca de canó. Però la premsa el va atribuir a ETA. Aquest fet va precipitar la publicació de la informació que havien recollit fins aleshores.

Els reportatges d''Interviú'
Així, entre el novembre i el desembre del 1979, 'Interviú' va publicar els tres reportatges de Vinader basats en les informacions del policia infiltrat: “Por qué fui policia”, “Cómo actúan los ultras bascos” i “Quisimos atentar contra Monzón”. En els articles s’esmentaven els noms de llocs, entitats i membres d’organitzacions d’extrema dreta implicats en accions violentes a Euskadi. Se’ls relacionava amb el segrest i assassinat d’Eduardo Moreno Bergareche Pertur (1976), dirigent d’ETA-pm. També es desemmascarava un pla per assassinar Telesforo Monzón, líder històric del PNB durant la República i fundador d’Herri Batasuna, en tornar de l’exili. Els reportatges revelaven les connexions dels ultres amb les forces de seguretat i treien a la llum, amb proves i fotografies, el que en realitat ja era vox populi per als ciutadans bascos.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació