La vila de Montblanc celebra la 28a edició de la Setmana Medieval entre el 17 i el 26 d'abril, per tal de recordar el moment en què el cavaller de Sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa, tal com recull, i assegura que va succeir en aquesta població, el 'Costumari català' de Joan Amades. Ho farà a través de la recreació més emblemàtica d'aquella gesta i d'una gran festa medieval que recupera costums i tradicions de l'època.
L'acte principal és un espectacle de gran format: més de dos-cents actors donaran vida a la llegenda al recinte emmurallat de la vila ducal, a l'aire lliure, davant de 3.000 espectadors. Els protagonistes, Sant Jordi i la princesa, seran dos joves escollits entre els montblanquins durant un sopar de gala. Tot plegat, en una representació teatral que inclourà espectacles musicals, jocs de llum, efectes especials i focs d'artifici.
A més, durant les dues setmanes que dura la festa, Montblanc retrocedirà fins a l'edat mitjana, quan era una de les ciutats més poblades del Principat i gaudia de privilegis reials. Carrers i places es convertiran en un gran mercat medieval i d'oficis i s'ompliran d'activitats de recreació històrica, com un torneig de cavallers, un concurs de joglars i un sopar popular on és requisit assistir-hi vestit d'època. Amb el desenllaç de la història d'amor entre Sant Jordi i la princesa, la mà de la qual és lliurada pel rei a l'heroi després de matar el drac, es donarà per finalitzada la celebració.
L'obra 'Sant Jordi, l'endemà' és una de les novetats de l'edició d'enguany, un espectacle de cloenda basat en la versió de la llegenda narrada pel folklorista Joan Amades. I és que el pes més destacat de la Setmana Medieval se l'enduu, sense cap mena de dubte, el teatre. En la nova edició destaca la renovació de dos dels seus espectacles més populars. El guió de la 'Dracum Nocte', que recrea la lluita entre les llums i les tenebres i l'arribada del drac a la vila, ha estat reescrit completament, incloent-hi més personatges. Una altra de les funcions més populars que ha estat renovada és l'‘Entrega de les Credencials', que recrea el pacte feudal mitjançant el qual els nobles i senyors retien honor al rei. Amb el nou format, d'una hora de durada, l'obra ha guanyat pes teatral i rigor històric.
L'acte principal és un espectacle de gran format: més de dos-cents actors donaran vida a la llegenda al recinte emmurallat de la vila ducal, a l'aire lliure, davant de 3.000 espectadors. Els protagonistes, Sant Jordi i la princesa, seran dos joves escollits entre els montblanquins durant un sopar de gala. Tot plegat, en una representació teatral que inclourà espectacles musicals, jocs de llum, efectes especials i focs d'artifici.
A més, durant les dues setmanes que dura la festa, Montblanc retrocedirà fins a l'edat mitjana, quan era una de les ciutats més poblades del Principat i gaudia de privilegis reials. Carrers i places es convertiran en un gran mercat medieval i d'oficis i s'ompliran d'activitats de recreació històrica, com un torneig de cavallers, un concurs de joglars i un sopar popular on és requisit assistir-hi vestit d'època. Amb el desenllaç de la història d'amor entre Sant Jordi i la princesa, la mà de la qual és lliurada pel rei a l'heroi després de matar el drac, es donarà per finalitzada la celebració.
L'obra 'Sant Jordi, l'endemà' és una de les novetats de l'edició d'enguany, un espectacle de cloenda basat en la versió de la llegenda narrada pel folklorista Joan Amades. I és que el pes més destacat de la Setmana Medieval se l'enduu, sense cap mena de dubte, el teatre. En la nova edició destaca la renovació de dos dels seus espectacles més populars. El guió de la 'Dracum Nocte', que recrea la lluita entre les llums i les tenebres i l'arribada del drac a la vila, ha estat reescrit completament, incloent-hi més personatges. Una altra de les funcions més populars que ha estat renovada és l'‘Entrega de les Credencials', que recrea el pacte feudal mitjançant el qual els nobles i senyors retien honor al rei. Amb el nou format, d'una hora de durada, l'obra ha guanyat pes teatral i rigor històric.