Noves pistes sobre Bàrcino

Les excavacions al fossat de la muralla romana indiquen que la ciutat es va fundar al mig d'un alzinar i amb llacunes a prop

Barcino
Barcino
17 de juny del 2015
Autor
Redacció
Els ciutadans de Bàrcino menjaven sardines i ostres en abundància. Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de les excavacions arqueològiques al carrer Sotstinent Navarro de Barcelona, en el límit del barri Gòtic amb la Via Laietana. Els treballs han permès documentar un tram del fossat paral·lel a la muralla romana que havia servit de claveguera, on anava a parar el que els habitants llançaven als embornals. Per això hi treballa un equip interdisciplinari amb especialistes —arqueòlegs, historiadors i biòlegs— del Servei d'Arqueologia de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Nottingham. Aquests científics han baixat set metres sota el nivell de l'actual sòl a la recerca del que menjaven els habitants de la ciutat, o dels pol·lens que donen idea de la vegetació i el clima. Del seu treball se n'han extret dades ben suculentes. Per exemple: Bàrcino no es va assentar en un pla, sinó en un bosc d'alzines i roures que baixava des de Collserola fins a tocar del mar. A més, la línia era ben diferent de l'actual, ja que l'aigua pujava per l'actual Via Laietana, on confluïa amb una riera. L'encreuament d'aigua salada i dolça creava llacunes que durant segles van perdurar en els barris del Born o del Poblenou.

A més, tot apunta que al voltant de l'arbreda on va néixer Bàrcino s'hi van crear cultius de vinya, amb producció vinícola important però de poca qualitat si ens fixem en els documents escrits de l'època que hi fan referència. Els habitants d'aquest enclavament aprofitaven els recursos que els oferia el mar, i una mostra en són les restes d'espines de sardina que s'han localitzat en el fossat de la segona muralla, del segle III. També hi ha moltes restes d'ostres i d'altres espècies de peix com la carpa. Els treballs en el fossat continuen i s'espera que aportin noves dades sobre la vida d'ara fa dos mil anys.