La Gran Muralla, amenaçada pel vandalisme

El mur, de 21.000 quilòmetres, ja n'ha perdut gairebé 2.000 pel robatori de maons i la proximitat de mines

Muralla xinesa
Muralla xinesa
1 de juliol del 2015
Autor
Redacció
Ja fa temps que la proliferació de vegetació —principalment arbres— amenaça els trams més remots de la Gran Muralla xinesa. Les arrels ‘colonitzen' les parets i afebleixen l'estructura de maons. La meteorologia i les pluges torrencials també hi contribueixen: fa tres anys, una tempesta va fer caure més de 30 metres de paret. Però a l'amenaça natural cal sumar-hi la proliferació d'explotacions mineres en les proximitats i, sobretot, el vandalisme. I és que en els trams més allunyats de l'afluència turística, s'ha popularitzat el robatori de maons, especialment els que tenen caràcters gravats i poden ser venuts en el mercat negre.

La Gran Muralla, un dels reclams turístics més grans de la Xina, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1987. Teòricament, la llei de protecció patrimonial de 2006 havia de garantir la conservació d'aquesta fortificació, però els experts asseguren que a la pràctica es tracta de paper mullat, per la manca de concreció de la normativa i la precarietat del personal que s'ha d'encarregar de supervisar i executar les obres. Davant el darrer toc d'alerta de diverses entitats que vetllen per la seva preservació, les autoritats xineses han anunciat un projecte de restauració de la part més antiga de la Gran Muralla, construïda entre els segles VIII i V aC i situada a la província oriental de Shandong. De moment, però, es calcula que dels 21.000 quilòmetres que constitueixen la Gran Muralla, ja n'han desaparegut gairebé 2.000.