Aquest mes es compleixen 1.600 anys que el rei Ataülf I traslladà la capital del seu regne de Narbona a Barcelona, que, per primera vegada, esdevingué centre o capital d'un país, el dels visigots.
Ataülf nasqué vers l'any 372 i morí a Barcelona el 14 d'agost del 415. Pertanyia a la família dels balts. Era fill del rei Atanaric II dels gots tervingis i fou proclamat rei sobre la tomba del seu antecessor, el rei Alaric I, marit d'una germana seva, el 410. És esmentat per primera vegada comandant un exèrcit de germànics i huns a la Panònia. El 409 travessà els Alps per tal d'ajudar Alaric I i l'any següent va posar setge a Roma, on va fer molts presoners, entre els quals hi havia la princesa Gal·la Placídia, filla de l'emperador Teodosi I i germana consanguínia de l'emperador Honori I, que va restar sota la seva custòdia.
Ataülf, a causa de desavinences amb l'emperador, va haver de travessar els Pirineus, ocupà Provença i Aquitània i s'establí a Narbona, on, el primer de gener del 414, es casà –sembla que per amor– amb Gal·la Placídia. Tanmateix, ja havia estat casat abans amb una dona sàrmata de la qual desconeixem el nom i amb qui tingué cinc fills.
Seguidament, va establir la seva cort a la Hispània Tarraconense, concretament a Barcelona, on fou assassinat mentre visitava les seves cavallerisses per gots contraris a la seva política d'aproximació a Roma. Sembla que fou víctima d'una conspiració que hauria encapçalat el que va ser el seu successor, Sigeric, malgrat que havia designat per succeir-lo el seu germà Vàlia.
Sigeric va fer matar els cinc fills de la primera muller, i també el nadó príncep Teodosi, únic fill –nascut a Barcelona– que havia tingut amb la segona, a la qual, seguidament, va violar. Als set dies de regnat Sigeric I fou assassinat i pujà al tron Vàlia, germà d'Ataülf. La reina Gal·la va tornar a Roma, on va morir el 450, després d'haver-se casat, per segona vegada, amb l'emperador Constanci III. S'ha especulat que la seva tomba és a Barcelona, concretament al temple romà dedicat a l'emperador August, del qual encara resten algunes columnes al carrer del Paradís.
El 1783, a Barcelona, en el transcurs d'unes festes, hi va haver una cavalcada o desfilada a la Rambla que havia de representar els tres dies més grans que havia tingut la capital del Principat, segons el parer dels mestres de cerimònies que organitzaren la festa: un dels tres fou el de la fundació de la monarquia d'Ataülf. Hi van desfilar una brigada de visigots i una altra d'ostrogots, davant un carro triomfal amb Ataülf i Gal·la Placídia. Barcelona li té dedicat un carrer.
Ataülf nasqué vers l'any 372 i morí a Barcelona el 14 d'agost del 415. Pertanyia a la família dels balts. Era fill del rei Atanaric II dels gots tervingis i fou proclamat rei sobre la tomba del seu antecessor, el rei Alaric I, marit d'una germana seva, el 410. És esmentat per primera vegada comandant un exèrcit de germànics i huns a la Panònia. El 409 travessà els Alps per tal d'ajudar Alaric I i l'any següent va posar setge a Roma, on va fer molts presoners, entre els quals hi havia la princesa Gal·la Placídia, filla de l'emperador Teodosi I i germana consanguínia de l'emperador Honori I, que va restar sota la seva custòdia.
Ataülf, a causa de desavinences amb l'emperador, va haver de travessar els Pirineus, ocupà Provença i Aquitània i s'establí a Narbona, on, el primer de gener del 414, es casà –sembla que per amor– amb Gal·la Placídia. Tanmateix, ja havia estat casat abans amb una dona sàrmata de la qual desconeixem el nom i amb qui tingué cinc fills.
Seguidament, va establir la seva cort a la Hispània Tarraconense, concretament a Barcelona, on fou assassinat mentre visitava les seves cavallerisses per gots contraris a la seva política d'aproximació a Roma. Sembla que fou víctima d'una conspiració que hauria encapçalat el que va ser el seu successor, Sigeric, malgrat que havia designat per succeir-lo el seu germà Vàlia.
Sigeric va fer matar els cinc fills de la primera muller, i també el nadó príncep Teodosi, únic fill –nascut a Barcelona– que havia tingut amb la segona, a la qual, seguidament, va violar. Als set dies de regnat Sigeric I fou assassinat i pujà al tron Vàlia, germà d'Ataülf. La reina Gal·la va tornar a Roma, on va morir el 450, després d'haver-se casat, per segona vegada, amb l'emperador Constanci III. S'ha especulat que la seva tomba és a Barcelona, concretament al temple romà dedicat a l'emperador August, del qual encara resten algunes columnes al carrer del Paradís.
El 1783, a Barcelona, en el transcurs d'unes festes, hi va haver una cavalcada o desfilada a la Rambla que havia de representar els tres dies més grans que havia tingut la capital del Principat, segons el parer dels mestres de cerimònies que organitzaren la festa: un dels tres fou el de la fundació de la monarquia d'Ataülf. Hi van desfilar una brigada de visigots i una altra d'ostrogots, davant un carro triomfal amb Ataülf i Gal·la Placídia. Barcelona li té dedicat un carrer.