Com eren els humans que vivien a Atapuerca fa uns 430.000 anys? Sembla que feien metre seixanta d'alçada, que pesaven uns 70 quilos i que tenien cossos robustos i musculats, però, en canvi, tenien una massa cerebral inferior a la del neandertal, cosa que té importants implicacions en l'evolució d'aquest òrgan clau en l'espècie humana. Així ho expliquen en un estudi l'equip de Juan Luis Arsuaga, director del Centre d'Evolució i Comportament Humans (Institut de Salut Carlos III - Universitat Complutense) i primer autor de l'article publicat a la revista 'Proceedings', de l'Acadèmia Nacional de Ciències (PNAS) nord-americana.
L'ampli equip d'arqueòlegs ha pogut extreure aquestes conclusions gràcies a l'estudi de 1.500 fòssils d'esquelets que es van acumular, per causes que encara es desconeixen, a la Sima de los Huesos, un dels principals jaciments de l'excavació burgalesa.
Es tracta d'una investigació que va arrencar el 2013, quan els investigadors havien desenterrat ja més de 6.700 ossos humans a la Sima, pertanyents a 28 individus d'ambdós sexes i edats variades, així com una vintena de cranis complets o parcials. Segons els arqueòlegs, el fet que aquests humans tinguessin el cervell més petit que els neandertals significa que en aquests últims aquest òrgan va augmentar de mida paral·lelament i de forma independent a l'augment que va registrar el cervell de l'espècie humana actual, cosa que es considerava un tret exclusiu nostre.
És per això que arran d'aquesta investigació Arsuaga i els seus col·legues proposen ara un nou model de l'evolució del cos humà en quatre grans etapes al llarg de més de quatre milions d'anys. "Les quatre fases coexistirien en el temps però el seu ordre d'aparició seria seqüencial, una darrere l'altra, va aclarir Arsuaga a la roda de premsa. A la primera etapa correspondrien els ardipitecs, de fa uns quatre milions d'anys, que vivien als arbres i es desplaçaven ocasionalment sobre les dues extremitats inferiors. La segona fase correspon als australopitecs, com la Lucy, de fa tres milions d'anys i que serien ja bípedes però mantenint capacitats arbòries. La tercera etapa és la de l'humà arcaic, a la qual pertany l'Homo erectus de fa uns dos milions d'anys (el primer a sortir del continent africà) i al qual correspon també l'home de la Sima de los Huesos, de locomoció exclusivament terrestre. Finalment, l'humà modern, l'Homo sapiens, seria el quart grup.
La principal novetat d'aquest esquema és que, en incorporar als neandertals en la tercera etapa, es desmunta el model, generalment acceptat pels científics, en què els neandertals són producte d'una adaptació específica a les condicions climàtiques fredes del continent europeu, mentre que l'home modern correspondria al model arcaic de l'evolució. "Nosaltres creiem que la nostra espècie és la revolució, són els neandertals els que pertanyen al model arcaic", afirma. Segons aquest nou esquema, que segurament serà molt controvertit per la comunitat científica, l'Homo sapiens modern s'hauria originat a l'Àfrica al mateix temps que els neandertals s'adaptaven a viure en les latituds fredes del continent europeu, i els individus de la Sima de los Huesos mostrarien l'inici de l'evolució que acabaria donant forma als neandertals de fa uns 200.000 anys.
L'ampli equip d'arqueòlegs ha pogut extreure aquestes conclusions gràcies a l'estudi de 1.500 fòssils d'esquelets que es van acumular, per causes que encara es desconeixen, a la Sima de los Huesos, un dels principals jaciments de l'excavació burgalesa.
Es tracta d'una investigació que va arrencar el 2013, quan els investigadors havien desenterrat ja més de 6.700 ossos humans a la Sima, pertanyents a 28 individus d'ambdós sexes i edats variades, així com una vintena de cranis complets o parcials. Segons els arqueòlegs, el fet que aquests humans tinguessin el cervell més petit que els neandertals significa que en aquests últims aquest òrgan va augmentar de mida paral·lelament i de forma independent a l'augment que va registrar el cervell de l'espècie humana actual, cosa que es considerava un tret exclusiu nostre.
És per això que arran d'aquesta investigació Arsuaga i els seus col·legues proposen ara un nou model de l'evolució del cos humà en quatre grans etapes al llarg de més de quatre milions d'anys. "Les quatre fases coexistirien en el temps però el seu ordre d'aparició seria seqüencial, una darrere l'altra, va aclarir Arsuaga a la roda de premsa. A la primera etapa correspondrien els ardipitecs, de fa uns quatre milions d'anys, que vivien als arbres i es desplaçaven ocasionalment sobre les dues extremitats inferiors. La segona fase correspon als australopitecs, com la Lucy, de fa tres milions d'anys i que serien ja bípedes però mantenint capacitats arbòries. La tercera etapa és la de l'humà arcaic, a la qual pertany l'Homo erectus de fa uns dos milions d'anys (el primer a sortir del continent africà) i al qual correspon també l'home de la Sima de los Huesos, de locomoció exclusivament terrestre. Finalment, l'humà modern, l'Homo sapiens, seria el quart grup.
La principal novetat d'aquest esquema és que, en incorporar als neandertals en la tercera etapa, es desmunta el model, generalment acceptat pels científics, en què els neandertals són producte d'una adaptació específica a les condicions climàtiques fredes del continent europeu, mentre que l'home modern correspondria al model arcaic de l'evolució. "Nosaltres creiem que la nostra espècie és la revolució, són els neandertals els que pertanyen al model arcaic", afirma. Segons aquest nou esquema, que segurament serà molt controvertit per la comunitat científica, l'Homo sapiens modern s'hauria originat a l'Àfrica al mateix temps que els neandertals s'adaptaven a viure en les latituds fredes del continent europeu, i els individus de la Sima de los Huesos mostrarien l'inici de l'evolució que acabaria donant forma als neandertals de fa uns 200.000 anys.