La reforma del Tribunal Constitucional: retorn al 1906?

La proposta del PP de dotar al TC de més competències recorda a la llei de Jurisdiccions arran dels fets del ‘Cu-cut!'

Detall del 'Cu-cut!'
Detall del 'Cu-cut!'
2 de setembre del 2015
Autor
Jordi Mata i Sònia Casas
La proposta del govern del PP de dotar el Tribunal Constitucional de capacitat perquè pugui inhabilitar càrrecs públics recorda molt l'aprovació de la llei de Jurisdiccions, una llei impulsada pel govern de Segismundo Moret el 1905-06 arran dels fets del 'Cu-cut!' i que permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos.

Feia anys que el govern de Madrid havia emprès accions repressives contra el que considerava el doble problema català (l'obrerisme i l'alça de la Lliga Regionalista, un partit catalanista i burgès). També havia suspès els Jocs Florals a causa d'haver estat xiulada la bandera espanyola [els sona?]. Però el que va acabar per desfermar la tempesta va ser la victòria electoral de les forces catalanistes en els comicis municipals del 12 de novembre de 1905. La Lliga va celebrar l'èxit amb un sopar multitudinari, anomenat el Banquet de la Victòria, al Frontó Comtal de Barcelona el dia 18. El 23, 'Cu-cut!' se'n va fer ressò i va publicar un acudit de Joan Junceda que ironitzava amb el fet que els únics que podien presumir de victòries eren els civils catalans. La nit del 25, desenes d'oficials van assaltar les seus del 'Cu-cut!', als carrers d'Avinyó i Cardenal Casañas, i el pis de la Rambla on es reunien els redactors de ‘La veu de Catalunya'. Papers i mobles van ser cremats a la porta dels locals.

El govern va fer costat els assaltants en lloc de castigar-los i, a banda de suspendre les garanties constitucionals a Barcelona, va impulsar la famosa llei de Jurisdiccions. Aquest premi a l'ús de la força va exaltar els ànims a Catalunya, on va sorgir com a resposta un moviment unitari, Solidaritat Catalana, que aplegava les diferents tendències polítiques –catalanistes, republicans, carlins, etcètera– llevat dels lerrouxistes. Per primer cop, la defensa del fet nacional per damunt dels partidismes vertebrava la nostra societat.

Aquest esperit clarament contrari a l'estat de dret del govern de 1906 és el que ara el govern del PP sembla que pretengui recuperar per frenar el procés català.