El creixement electoral de Ciutadans (C's) en tan poc temps i amb tantes pàgines fosques en la seva breu trajectòria —demagògia, diners fàcils, canvi d'ideologia, aliances a dreta i esquerra i una anticatalanitat ferotge— té moltes coincidències amb el que va passar a l'inici del segle XX amb l'esclat electoral de l'impetuós Alejandro Lerroux.
Nascut a Còrdova el 1864, el polític andalús va aterrar a Barcelona —enviat i pagat per les clavegueres de l'Estat— amb el propòsit d'aturar l'emergent catalanisme polític arran del triomf electoral de la Lliga Regionalista. En aquest primer moment, va intentar atreure amb el seu discurs demagògic les classes obreres per, així, apartar-les de la influència catalanista, tal com al seu dia va estudiar l'historiador Joan B. Culla. D'aquí que fos conegut com l'Emperador del Paral·lel. Després evolucionaria cap a un anticlericalisme visceral que el duria a fer una crida retòrica "a la crema d'església i a la violació de monges".
El lerrouxisme va anar de la mà de tota mena de corrupció. De l'Ajuntament de Barcelona en van haver de sortir per cames, igual que del govern espanyol arran de l'escàndol polític de la ruleta elèctrica, en què va estar implicat el mateix Lerroux i el seu Partit Radical. L'escàndol es coneix amb en nom d'Estraperlo, que era la marca de la fraudulenta ruleta "Stra-Perlo" (nom derivat dels seus promotors Strauss i Perlowitz).
C's segueix una trajectòria similar, però ajustada als temps actuals. Una política social de dretes —inicialment es presentava de centreesquerra. Un líder amb un passat feixista que amaga tant com pot, que surt del nucli d'estudis de ‘la Caixa' i que rep elogis del món del capital més dur que el perceben com a alternativa al PP, del qual és excotitzant. Un partit que no ha condemnat mai públicament ni el franquisme ni el feixisme, que, des de l'inici, és totalment opac pel que fa a la transparència econòmica i que rep una gran cobertura propagandística per part dels mitjans.
Igual que Lerroux, un despullat de pèl a pèl Albert Rivera va saltar a l'aparador públic arran de l'enfortiment del nacionalisme català. Espanyolista xenòfob, a hores d'ara insta els seus càrrecs que tinguin una presència arreglada, pulcra i moderna. Lerroux i Rivera: massa coincidències.
Josep Maria Solé i Sabaté és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
Nascut a Còrdova el 1864, el polític andalús va aterrar a Barcelona —enviat i pagat per les clavegueres de l'Estat— amb el propòsit d'aturar l'emergent catalanisme polític arran del triomf electoral de la Lliga Regionalista. En aquest primer moment, va intentar atreure amb el seu discurs demagògic les classes obreres per, així, apartar-les de la influència catalanista, tal com al seu dia va estudiar l'historiador Joan B. Culla. D'aquí que fos conegut com l'Emperador del Paral·lel. Després evolucionaria cap a un anticlericalisme visceral que el duria a fer una crida retòrica "a la crema d'església i a la violació de monges".
El lerrouxisme va anar de la mà de tota mena de corrupció. De l'Ajuntament de Barcelona en van haver de sortir per cames, igual que del govern espanyol arran de l'escàndol polític de la ruleta elèctrica, en què va estar implicat el mateix Lerroux i el seu Partit Radical. L'escàndol es coneix amb en nom d'Estraperlo, que era la marca de la fraudulenta ruleta "Stra-Perlo" (nom derivat dels seus promotors Strauss i Perlowitz).
C's segueix una trajectòria similar, però ajustada als temps actuals. Una política social de dretes —inicialment es presentava de centreesquerra. Un líder amb un passat feixista que amaga tant com pot, que surt del nucli d'estudis de ‘la Caixa' i que rep elogis del món del capital més dur que el perceben com a alternativa al PP, del qual és excotitzant. Un partit que no ha condemnat mai públicament ni el franquisme ni el feixisme, que, des de l'inici, és totalment opac pel que fa a la transparència econòmica i que rep una gran cobertura propagandística per part dels mitjans.
Igual que Lerroux, un despullat de pèl a pèl Albert Rivera va saltar a l'aparador públic arran de l'enfortiment del nacionalisme català. Espanyolista xenòfob, a hores d'ara insta els seus càrrecs que tinguin una presència arreglada, pulcra i moderna. Lerroux i Rivera: massa coincidències.
Josep Maria Solé i Sabaté és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona
