sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

De Catalunya al Valle de los Caídos

La historiadora Queralt Solé publica per primer cop el cens de les persones procedents de Catalunya enterrades en el conjunt funerari franquista

Redacció Dijous, 15 d'octubre de 2015

Valle de los Caídos
Panoràmica del Valle de los Caídos

Entre 5.000 i 7.000 persones procedents de Catalunya (no necessàriament catalanes) van ser enterrades al Valle de los Caídos. Una xifra prou significativa si es té en compte que en aquest conjunt funerari (on hi ha enterrats Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera) hi reposen les restes de 33.847 persones, en la seva majoria soldats franquistes. Ara, la historiadora Queralt Solé ha publicat el cens dels cossos procedents del Principat.

Gran part de la documentació del Valle de los Caídos es conserva als arxius municipals, i per això Solé ha rastrejat els papers de molts ajuntaments. A l’Ajuntament de Batea (a la comarca de la Terra Alta) va trobar una caixa amb fitxes dels exhumats des dels cementiris militars provisionals que estaven escampats pel front. També és rellevant la informació de la població d’Horta de Sant Joan, en la mateixa comarca, on s’havien instal·lat diversos hospitals de campanya i es va crear una gran fossa.

Durant la recerca la historiadora ha trobat documentació del front del Segre a l’Arxiu Provincial de Lleida, una província en la qual els familiars dels represaliats per la rereguarda republicana es van negar que fossin traslladats al Valle de los Caídos, com també ho van fer els carlins catalans, que compten amb el seu propi santuari a Montserrat.

Queralt Solé ha volgut subratllar que en el conjunt funerari construït per ordre de Franco “només hi podien ser traslladats espanyols i catòlics. Per això no s’hi van enterrar ni brigadistes ni la ‘guàrdia mora’ integrada per soldats marroquins, aquests últims enterrats a Catalunya en cementiris per musulmans de Prades i Manresa”. Els resultats de totes aquestes indagacions s’han publicat per primera vegada en el tercer volum de la ‘Història de la República a Catalunya’, que ha impulsat l’editorial Ara Llibres, una obra que ha comptat amb la participació d’un centenar d’historiadors.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Amb la suspensió 'de facto' de l'autonomia, repassem 12 moments en què l'Estat ha tingut Catalunya en el seu objectiu
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació