L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic el seu suport a la querella argentina contra els crims del franquisme per presumptes delictes de genocidi i estudia adherir-se al procediment. En aquest sentit, el consistori donarà suport institucionalment a dues accions ciutadanes que han denunciat davant els tribunals presumptes delictes contra la societat civil ocorreguts durant la Guerra Civil i la dictadura. Aquesta darrera denúncia també s'estén a Felip VI i Mariano Rajoy, actuals autoritats i representats d'un Estat que legitima els fets succeïts en el passat.
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona donarà suport a la querella presentada per l'Associació AltraItàlia, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, amb relació als bombardejos contra la població civil catalana ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939. Uns atacs en què van morir prop de 5.000 persones i en què van quedar afectats 1.808 edificis.
Aquesta associació considera en la denúncia que la intervenció de les tropes militars italianes dirigides per Benito Mussolini van ser decisives per al triomf del cop d'estat militar de Francisco Franco contra un govern escollit democràticament, i que es va tractar d'una intervenció il·legal en no existir cap declaració de guerra entre ambdós estats implicats.
És per aquest motiu que l'Ajuntament de Barcelona es personaràen el procediment Sumari 1/2013 al Jutjat d'Instrucció 28 de Barcelona, arran de la querella interposada per l'Associació AltraItàlia a l'Audiència de Barcelona que condemna els bombardejos ocorreguts a la ciutat i perpetrats per les tropes italianes.
La segona acció ciutadana a la qual l'Ajuntament de Barcelona ha donat suport és la querella 4591-10 presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. L'aixecament militar el 18 de juliol de 1936 i la posterior guerra civil, encapçalada pel dictador Francisco Franco, que va enderrocar el govern legítim i democràtic de la República. El nou règim que es va imposar va perseguir i aniquilar tota expressió de llibertat sorgida en contra de la dictadura franquista. La querella, que considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l'oligarquia i una part de la jerarquia de l'Església catòlica durant els següents 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre els quals hi ha Joan Carles de Borbó i Parma, anterior cap de l'Estat.
L'Ajuntament de Barcelona estudia adherir-se a una causa acceptada a tràmit per la jutgessa argentina María Servini, que, 35 anys després dels fets, els ha acceptat a tràmit. I posa a disposició del conjunt de la ciutadania la possibilitat de fer-ho a través d'un formulari al qual podran accedir a través de les OAC dels diferents districtes de la ciutat i que es derivaran al jutjat de Buenos Aires.
Jaume Asens ha presentat aquestes mesures acompanyat del president del Grup Municipal d'ERC, Alfred Bosch; la presidenta del Grup Municipal de la CUP Capgirem Barcelona, Maria José Lecha; Diego Arcos, representant de la querella argentina, i Guido Ramellini, representant de la querella italiana.
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona donarà suport a la querella presentada per l'Associació AltraItàlia, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, amb relació als bombardejos contra la població civil catalana ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939. Uns atacs en què van morir prop de 5.000 persones i en què van quedar afectats 1.808 edificis.
Aquesta associació considera en la denúncia que la intervenció de les tropes militars italianes dirigides per Benito Mussolini van ser decisives per al triomf del cop d'estat militar de Francisco Franco contra un govern escollit democràticament, i que es va tractar d'una intervenció il·legal en no existir cap declaració de guerra entre ambdós estats implicats.
És per aquest motiu que l'Ajuntament de Barcelona es personaràen el procediment Sumari 1/2013 al Jutjat d'Instrucció 28 de Barcelona, arran de la querella interposada per l'Associació AltraItàlia a l'Audiència de Barcelona que condemna els bombardejos ocorreguts a la ciutat i perpetrats per les tropes italianes.
La segona acció ciutadana a la qual l'Ajuntament de Barcelona ha donat suport és la querella 4591-10 presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. L'aixecament militar el 18 de juliol de 1936 i la posterior guerra civil, encapçalada pel dictador Francisco Franco, que va enderrocar el govern legítim i democràtic de la República. El nou règim que es va imposar va perseguir i aniquilar tota expressió de llibertat sorgida en contra de la dictadura franquista. La querella, que considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l'oligarquia i una part de la jerarquia de l'Església catòlica durant els següents 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre els quals hi ha Joan Carles de Borbó i Parma, anterior cap de l'Estat.
L'Ajuntament de Barcelona estudia adherir-se a una causa acceptada a tràmit per la jutgessa argentina María Servini, que, 35 anys després dels fets, els ha acceptat a tràmit. I posa a disposició del conjunt de la ciutadania la possibilitat de fer-ho a través d'un formulari al qual podran accedir a través de les OAC dels diferents districtes de la ciutat i que es derivaran al jutjat de Buenos Aires.
Jaume Asens ha presentat aquestes mesures acompanyat del president del Grup Municipal d'ERC, Alfred Bosch; la presidenta del Grup Municipal de la CUP Capgirem Barcelona, Maria José Lecha; Diego Arcos, representant de la querella argentina, i Guido Ramellini, representant de la querella italiana.