L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha elaborat una base de dades interactiva per conservar la memòria de carrers i places de tot Catalunya. Aquest recurs conté monuments commemoratius que han anat configurant un imaginari que es projecta cap al futur partint del passat i del present. El web inclou el tema, la ubicació, l'autor, les característiques, informació complementària i la imatge. Les cerques dels monuments poden fer-se per municipi, per tema, per autor, per anys o períodes determinats, etc.
La informació que s'ofereix comprèn totes les capitals de comarca i els municipis d'una població al voltant dels 10.000 habitants. També s'han recollit monuments singulars de municipis de menys població.
Resten fora d'aquest repertori els monuments de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen relació directa amb la història de la localitat. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s'han tingut en compte aquelles que per la seva singularitat o excepcionalitat mereixien ser incloses. Tampoc no s'han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments d'específic caràcter civicopolític.
En l'apartat ‘Estudis' s'han incorporat tres textos que ofereixen algunes conclusions que es poden extreure de l'anàlisi de monuments commemoratius. El primer estudi analitza els fets i els personatges més recordats a l'espai públic de les ciutats catalanes. El primer lloc l'ocupa l'Onze de Setembre (49 monuments); el segon, la sardana (47); el tercer, Lluís Companys (35); el quart, Anselm Clavé (33), i el cinquè lloc és per a Pau Casals, amb 17 monuments. El segon estudi tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre 1880 i 1918. Finalment, el tercer estudi analitza els monuments aixecats a Barcelona a partir de 1977. S'ofereix la proporció dels monuments commemoratius dins del total d'escultura al carrer, i es fa la comparació amb el període franquista, tot analitzant l'establiment de monuments commemoratius des de la fi de la dictadura franquista fins al 2009.
La informació que s'ofereix comprèn totes les capitals de comarca i els municipis d'una població al voltant dels 10.000 habitants. També s'han recollit monuments singulars de municipis de menys població.
Resten fora d'aquest repertori els monuments de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen relació directa amb la història de la localitat. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s'han tingut en compte aquelles que per la seva singularitat o excepcionalitat mereixien ser incloses. Tampoc no s'han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments d'específic caràcter civicopolític.
En l'apartat ‘Estudis' s'han incorporat tres textos que ofereixen algunes conclusions que es poden extreure de l'anàlisi de monuments commemoratius. El primer estudi analitza els fets i els personatges més recordats a l'espai públic de les ciutats catalanes. El primer lloc l'ocupa l'Onze de Setembre (49 monuments); el segon, la sardana (47); el tercer, Lluís Companys (35); el quart, Anselm Clavé (33), i el cinquè lloc és per a Pau Casals, amb 17 monuments. El segon estudi tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre 1880 i 1918. Finalment, el tercer estudi analitza els monuments aixecats a Barcelona a partir de 1977. S'ofereix la proporció dels monuments commemoratius dins del total d'escultura al carrer, i es fa la comparació amb el període franquista, tot analitzant l'establiment de monuments commemoratius des de la fi de la dictadura franquista fins al 2009.