El comte Ramon Berenguer IV va fundar el reial monestir de Santa Maria de Poblet el 18 d'agost de 1150 amb la màxima de crear un espai "ferment de fe i civilització". I així va ser fins al 1835, quan amb la desamortització de Mendizábal els monjos van abandonar el monestir. Així, durant 105 anys el conjunt religiós va patir un deteriorament progressiu i contínues espoliacions. No va ser fins als anys 30 del segle passat que el Patronat de Poblet —presidit per l'antropòleg i historiador reusenc Eduard Toda i Güell— en va iniciar el procés de restauració. Ara bé, va fer falta esperar la tornada de la comunitat de monjos cistercencs per aconseguir la consolidació de tot aquell procés.
Precisament avui es compleixen 75 anys des que el monestir de Santa Maria de Poblet va recuperar la vida monàstica. El 24 de novembre de 1940 quatre monjos italians —Giovanni Rosavini, Tommaso Vona, Martino Marini i Giovanni Fioravanti— es van instal·lar al monestir. Una fita que va significar, a la vegada, el retorn de la vida religiosa i la recuperació arquitectònica d'un dels edificis medievals més importants del país, reconegut amb el segell de Patrimoni de la Humanitat des de 1991.
La mirada posada en el futur
Plenament consolidat i coincidint amb l'efemèride, el monestir ha decidit diversificar i millorar l'oferta cultural per incrementar el nombre de visites i projectar definitivament el recinte com a centre turístic, cultural i espiritual a dins i a fora de Catalunya. Aquests són els principals objectius d'un ambiciós projecte presentat recentment que preveu l'habilitació d'un centre de visitants i la museïtzació de dos grans espais de l'interior: la sala del Dormitori dels Conversos i la de l'abat Copons. I és que actualment Poblet disposa d'un gran fons —amb peces del segle IV, també romàniques, gòtiques i barroques— que només es pot mostrar parcialment per falta d'espai.
Precisament avui es compleixen 75 anys des que el monestir de Santa Maria de Poblet va recuperar la vida monàstica. El 24 de novembre de 1940 quatre monjos italians —Giovanni Rosavini, Tommaso Vona, Martino Marini i Giovanni Fioravanti— es van instal·lar al monestir. Una fita que va significar, a la vegada, el retorn de la vida religiosa i la recuperació arquitectònica d'un dels edificis medievals més importants del país, reconegut amb el segell de Patrimoni de la Humanitat des de 1991.
La mirada posada en el futur
Plenament consolidat i coincidint amb l'efemèride, el monestir ha decidit diversificar i millorar l'oferta cultural per incrementar el nombre de visites i projectar definitivament el recinte com a centre turístic, cultural i espiritual a dins i a fora de Catalunya. Aquests són els principals objectius d'un ambiciós projecte presentat recentment que preveu l'habilitació d'un centre de visitants i la museïtzació de dos grans espais de l'interior: la sala del Dormitori dels Conversos i la de l'abat Copons. I és que actualment Poblet disposa d'un gran fons —amb peces del segle IV, també romàniques, gòtiques i barroques— que només es pot mostrar parcialment per falta d'espai.